PARLEM DE LES VAGUES, ARA QUE ELS SINDICATS FAN VACANCES?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 10 d’agost de 2016)

● PARLEM DE LES VAGUES, ARA QUE ELS SINDICATS FAN VACANCES? - Quan els sindicats declaren una vaga, creieu que pensen en la manera de minimitzar els efectes colaterals, per no dir directament els danys a tercers, o precisament pensen que quantes més molèsties causin millor? En estricta aplicació dels principis democràtics de convivència, ningú hauria de reclamar els seus drets esclafant els drets dels altres, oi? Es té en compte això, doncs, quan es planifica una protesta a gran escala? Per posar un exemple, fa un parell de mesos vàrem patir l’enèsima vaga del transport públic a Barcelona, i a part de fastiguejar i fer la santíssima als usuaris, es fa fregar la tragèdia quan degut a la saturació dels vagons del metro en horaris de serveis mínims, una allau de gent podia haver costat molt car. Afortunadament no es varen tenir de lamentar danys irreparables perquè, és clar, no es van comptabilitzar com a tals les angoixes per viatjar com sardines, la distorsió de les rutines, els retalls del temps de descans per a no fer tard a la feina o que se n’anessin a can pistraus gestions que no es podien deixar d’un dia per altre, oi?. Aristòtil, en temps reculats, ja va pronosticar que la democràcia portada fins a les últimes conseqüències, podia acabar en tirania. Per aquesta regla de tres tan elemental, si bé és cert que cap demòcrata pot estar a favor de suprimir, escantonar o racionar el dret dels treballadors a declarar-se en vaga, la majoria dels ciutadans pensem, com el filòsof grec, que quan l’exercici de la llibertat a l’engròs es desboca, pot trepitjar moltes llibertats individuals.

Sóc conscient que ara en diré una que es considerarà políticament incorrecte, però ho faré perquè a vegades cal ser incorrecte per acabar al cap del carrer. Massa sovint quan els sindicats han amanit, per exemple, una vaga general, intentat paralitzar tot el país o un sector en concret, aquí o més enllà dels Pirineus, el seu objectiu principal més que no pas doblegar la voluntat de la patronal, és que el govern i els poders fàctics no oblidin que els sindicats existeixen i que se’ls ha de tenir en compte a l’hora de remenar les cireres. I com que qui crida la gent al carrer té l’obligació d’omplir-lo de gom a gom si vol sortir-se’n amb la seva, malgrat es negui i es digui que els que ho diuen fan córrer una brama, la realitat és que els “piquets informatius” se’n foten d’aquell altre principi democràtic de que el fi no justifica els mitjans. L’agost no es època de vagues perquè els sindicalistes, com tothom, tenen dret a fer vacances, però de cara a la propera tardor que ja es prepara un calendari farcit de reivindicacions, les víctimes escarmentades pels danys colaterals ja tremolen: per exemple, malalts que desprès d’esperar setmanes hora per anar a l’especialista o per sotmetre’s a una operació no urgent, perden la tanda. Sense posar-ne altres d’exemples dels molts que s’hi podrien afegir, aquests efectes col•laterals dels quals mai ningú se’n fa responsable, els sindicats procuraran evitar-los en el futur? De garantir la llibertat de qui no vol fer vaga, instruint els piquets informatius de fins on pot arribar la “informació” per no acabar en “coacció”, convertint la llibertat democràtica en tirania democràtica, algun sindicalista entre bany i bany es pren la molèstia de pensar com ho explicarà a la parròquia? Per culpa de melics mal lligats com aquests, tenim la democràcia esguerrada que tenim i que no ens mereixem. Repeteixo, encara que no sigui políticament correcte furgar en determinades ferides, mentre les persianes de les botigues no es baixin el dia d’una vaga general espontàniament i no per por a represàlies, cap demòcrata podrà assegurar sense que li caigui la cara de vergonya, que el comerç ha secundat la protesta. Pensem-hi serenament durant la treva estival, perquè en cas contrari l’Aristòtil pot acabar veient com el seu pronòstic pessimista es fa realitat.