COM ESTIUEGEN ELS PRESUMPTES EMPUDEGATS EN CASOS DE CORRUPCIÓ?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 22 d’agost de 2016)

● COM ESTIUEGEN ELS PRESUMPTES EMPUDEGATS EN CASOS DE CORRUPCIÓ?- Mira, és una d’aquelles curiositats que t’agafen de sobte tot prenen la fresca, no saps ben bé per què. Be sí que ho saps, almenys jo en aquest cas. Ha estat una mena d’associació d’idees llegint un reportatge que parlava d’infants en risc d’exclusió social, que podran desconnectar de la misèria quotidiana gràcies a la iniciativa benintencionada d’uns quants voluntaris. En llegir-ho, m’ha ballat pel cap la punyetera pregunta: tots aquells presumptes corruptes i males peces, que estan a l’espera de judici des de qui sap quants mesos o anys, alguns amb part de les misses teòricament embargades i sense font d’ingressos coneguda - com ara l’ex-duc -, estiuegen com quan tallaven bacallans o s'ho passen com poden, vantant-se veient programes televisius escombraria com els pelacanyes? Si algun periodista, ara que es va curt de xeixa a les redaccions dels diaris, enlloc d’anar a la caça de les clàssiques serps de temporada investigués on, com passen les vacances i qui els hi paga l’estiueig a tot aquell reguitzell de personatges públics, empaperats en algun dels diversos totxos judicials que vegeten damunt les taules i calaixos de jutjats saturats pels recursos i cancalletes legals que interposen els llestos advocats que contracta aquella "pobra" gent, estic segur que faria dòmino informativament parlant. Més que no pas explicant-nos com es relaxen els polítics en actiu, que a fi de comptes alguns encara hi tenen dret, sempre que no en facin un gra massa o que no gorregin amics rics a canvi de favors.

A la meva manera de veure, doncs, l’any passat la imatge d’un Rato, el rei dels lladres de coll blanc, escarxofat a la coberta del iot de recreo d’un amic, prenent el sol en bona companyia i amb birra de categoria a la mà, era més que fastigosa particularment eloqüent de fins a quina profunditat pot caure un membre destacat de l’establishment – la versió guapa de la màfia - d’aquest país, gràcies a les amistats agraïdes. Què n’heu de dir, per exemple, de les xefles d’estiu i d’hivern que també generosos i despresos amics li paguen a en Bárcenas, al xalet embargat de Baqueira? A mi se m’acudeixen diversos adjectius menys el d’edificant, deixant de banda la barra d’aquest aprenent de “xulo piscines” com l’Aznar, aparcant el seu 4x4 en una plaça reservada als discapacitats. La ciutadania estem tan desenganyats de tota aquesta colla de pocavergonyes, que no crec que ens vingués de nou saber com s’ho munten uns quants impresentables que, en teoria, s’han quedat sense ofici ni benefici al perdre la bicoca. Potser em direu que és morbós escarbotar la merda, però francament no em disgustaria segui’ls-hi la pista de les seves vacances, a alguns d’aquests individus miserables d’esperit que no de butxaca, i comprovar si van o no tan justos d’armilla com ploren al jutge de torn, assegurant que no poden arribar a fi de mes. Què voleu que us digui, com s’ho munta l’Oriolet Pujol, per exemple per no perdre el moreno? Amb els polítics i amb els seus cosins germans corruptes de tota mena, passa igual que amb els rics que en teoria s’han arruïnat, però que per molt pobres que es quedin sempre en tenen més que no pas nosaltres.