L’única
explicació que hi trobo a que el món estigui tan regirat i faci tantes tombarelles
arran d’estimballs, té a veure amb la cada vegada més alarmant crisi del sentit
comú. Qualsevol persona amb tres dits de front pot confiar la governança d’un
vaixell i fer-li confiança com a capità, a un paio que no giri rodó, sigui per
excés o per defecte. Al meu parer, francament, més enllà de les aparences de xai
i no de llop, de les postures assajades per semblar perdiu i no pas garsa, la
prova del nou per saber si a un paio se li pot fer confiança perquè prengui
decisions en nom d’una comunicat qualsevol rau en la seva reserva de sentit
comú. Per desgràcia de tots plegats, de gent que en vagi sobrada, de sentit
comú, no en trobarem gaire. Més aviat podríem assegurar, sense por d’equivocar-nos,
que en tindríem prou amb els dits de les mans per comptar aquestes persones
excepcionals, que sense necessitat de cridar massa l’atenció ni de fer jocs de
mans espectaculars, tenen una capacitat d’encertar-la a prova d’especulacions o
de jugar-se-la a l’atzar. Algú va dir que el sentit comú és el menys comú del
sentits, i a fe de Déu que tenia més raó que un sant. I cada dia anem a pitjor
si tenim en compte els hiperventilats que decideixen no només el rumb sinó els
riscos que es poden o no assumir en el transcurs de la navegació, sigui per a no
embarrancar o per a no abordar per negligència o imperícia altres vaixells i
crear conflictes innecessaris i estúpids. Però, allò que més em fa patir no és
que la classe dirigent visqui d’esquena al sentit comú, sinó que qui fa confiança
aquesta mena de gent incompetent i creguda siguem nosaltres, el poble anomenat
sobirà que designa mitjançant l’exercici de la democràcia qui ha de governar la
nau, els que no sapiguem un borrall de sentit comú, que no n’hàgim volgut saber-ne
mai res moltes vegades perquè combreguem amb totes les
mentides que es fan córrer des dels establishments panxacontents, sobre llur inutilitat
en un món on tallen el bacallà els il·luminats i els ignorants carregats de
màsters i títols comprats a pes, per dissimular la seva supina ignorància en
qüestions que el sentit comú diu que són imprescindibles per garantir el futur
del planeta i de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada