CARTA AL VENT (3).- EL XOLLO DELS ASSESSORS POLITICS

 

Els que em coneixen m’han sentit lamentar-me algunes més d'una vegada de no haver-me embolicat en política activa quan més o menys tenia el vent de cara. Avui, que ja quasi he vist experiències de tots colors, tantes que diria puc considerar-me un gat escaldat pels tripijocs de la política, crec que allò que em molaria de veritat seria que un polític em fitxés com assessor de confiança de lliure disposició, encara que només fos per traginar-li les maletes o netejar-li les sabates per evitar-li embrutar-se les mans. Acabo de saber que des de fa qui sap quan temps un cop elegits, l’endemà mateix d’acceptar l’acta de diputat, els respectius partits disposen d’una mena de calaix de sastre pressupostari, no sé si comparable amb allò tan sibil·lament anomenat “fons d’escorpins”a disposició dels ministres de l’interior des del temps de la picó, per retribuir l'amiguisme més que l'eficàcia mitjançant diguem-ne “serveis d’assessoria”. Disposant com disposa l’administració pública d’un cos de funcionaris, en molts de casos molt ben preparats i reciclats, no entenc que tibin de tota una trepa de mantinguts de confiança per fer de crossa técnica de ministres i alts càrrecs, enlloc de recórrer al funcionatiat de carrera. Serà que els criteris per aspirar a assessoria externa d'aquesta msna es valoren més que no pas els coneixements el fet que siguin persones de tota confiança de qui els endolla? Segons una informació publicada al diari ARA la setmana passada, les quantitats disponibles per péixer les menjadores dels assessors-confidents de confiança estan prou ben dotades perquè estigui disposat a ocupar-ne alguna. És veritat que quan boten del càrrec aquest polític que necessita crossa per funcionar, els titulars d'aquestes crosses de conveniència es queden amb el cul a l’aire, fins que un altre "amic" els retor-ni el xollo. I no vull saber com s’ho munten els Ajuntaments, Diputacions i Consells Comarcals, per exemple, per donar aixopluc a tots els amics que tenen els alts càrrecs. Ara bé, deixant de banda d’altres consideracions, ètiques o productives, algú que en teoria es vol dedicar a la política per treure les castanyes del foc als ciutadans. ¿aspira a ocupar un càrrec de resposabilitat sense disposar del bagatge tècnic, intel·lectual i pragmàtic suficient com per necessitar un assessorament complementari, que no pugui prestar-li un funcionari de carrera?