CARTA AL VENT (2).- "SENTIR-SE FRÀGIL"

 

El problema no és fer anys, sinó adonar-te de que els anys pesen i, sobretot, que et fan més fràgil cada dia que passa. La “fragilitat” és una sensació difícil de descriure, perquè només se’n pot fer càrrec del què significa, aquell que hagi experimentat aquest estat d’ànim. Però ja us ben asseguro que la sensació de “sentir-se fràgil” és quelcom difícil d’administrar, ja que arrossegan i desencadenen sentiments tan complexos com són la inseguretat, la por o la indefensió, els quals si no es combaten enèrgicament des de bon començament, poden desenvolupar una autentica paràlisi o invalidesa anímica, per incapacitat de fer reaccionar qui pateix aquesta tragèdia amb la força de voluntat imprescindible per sortir-se’n. Tanmateix, si hagués de descriure què vol dir “força de voluntat”, de ben segur em trobaria enmig d’un atzucac dialèctic tan emprenyador com passa en proposar-se fer entenedor el concepte “fragilitat”, tal com us deia abans. Però, preneu-vos ben en serio això que us anava dient sobre sentir-se, en un moment donat, fràgil. Perquè de la manera com van marxant les coses arreu, en tots els aspectes, aviat la sensació de fragilitat es convertirà en un virus patològic que no necessàriament afectarà a la gent gran, per pura llei de vida, sinó que cada vegada infectarà gent més jove. Per si us serveix de consol, els de la tercera edat possiblement podran desenvolupar mecanismes de suport i d'autoajuda, si han tingut la prudència d’anar entomant preventivament les mesures adequades per sobreviure aquest fenomen social, amb una força de voluntat ben entrenada. Ara bé, si refiant-se de la intel·ligència artificial, enmig de tantes perplexitatsa acumulades resulta que se senten cada vegada més fràgils generacions senceres d’adolescents contaminats per la influència de les xarxes socials, voldrà dir que tenim mala peça al teler.