L’associació
de víctimes d’assetjament sexual a Montserrat es pensen adreçar a la
Generalitat perquè retiri els reconeixements institucionals concedits a l’Abadia
de Montserrat. No sé si alguns francesos desencantats faran una petició
semblant als seus governants perquè es degradi el moviment contra la pobresa “Emmaús” fundat pel carismàtic Abat Pierre, de totes les consideracions públiques
després que la pròpia “Fundació Abbé Pierre” hagin reconegut que almenys set
dones, una d’elles menor d’edat en el moment dels fets, foren agredides
sexualment pel religiós mort a les portes d'iniciar-se llur procés de beatificació, el 2007.
Collons, quina merda! Ja no em queden referents de la meva joventut a qui
admirar sinó que a mesura que passa el temps, testimonis que havien tingut la
boca closa durant dècades, vés a saber per quins set sous, han decidit eixir del
seu aaseptic i còmode armari particular i explicar penoses experiències personals que embruten memòries sagrades o trinxen reputacions. No sé si com a Montserrat, que segons es diu rentaven la
roba bruta de la comunitat remetent les pomes macades perquè purguessin als discrets monestirs del Miracle o
de Cuixà, els gestors d'Emaús també intentaven dissimular les vergonyoses debilitats humanes de
la seva santificada icona oficial. No sé si ho aconseguiren prou satisfactòriament,
tenint en compte que una de les denuncies per “tocaments” poc catòlics, s’hauria
produït quan el religiós ja tenia 93 anys. Ha estat el moviment Emmaús qui ha fet
públic fa dos dies les acusacions contra l’Abbé Pierre, recollides en un
informe després de tenir-ne coneixement el 2023 de les denuncies, de les
quals van encarregar a un organisme especialitzat la investigació.
Durant aquesta requesta de dades s’han identificat cinc possibles noves víctimes a part de les set inicials, que
no han volgut, o no han pogut, explicar les seves fastigoses experiències.
Tanmateix, segons el relat d’una de les víctimes reconegudes en aquest informe, el fet
que el seu agressor fos un home de Déu i una icona de la lluita contra l’exclusió social i les
desigualtats, un ferm defensor dels sense-llar i un personatge molt respectat i estimat, la
va impedir de reaccionar per defensar-se de l’agressió. “Normalment em defenso si m'ataquen –
va declarar la víctima – però qui m'ho feia llavors era Déu. Què s'ha de fer quan és Déu qui et fa una cosa
així”. ¿Potser aquest mateix sentiment de resignació el compartien les víctimes dels benedictins, jesuïtes, salesians o de qualsevol dels “tinglados” muntats a l'ombra dels convents o de les esglèsies on s’emparen els botxins?
A mi ja tan se me’n fot, perquè amb la relliscada de l’abat Pierre al pou de la merda ja
no em queden referents de la meva joventut que em facin caure la baba. Només faltaria
que algú veies “indicis” de mala fe en aquella afirmació de Jesús: “deixeu que
els nens se m’acostin” i proposés una investigació en tota regla. Allavonces sí que ja n’hi hauria per tirar el barret al
foc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada