dissabte, 20 de juliol del 2024

CARTA AL VENT (5).- REGENERACIÓ O REEDIFICACIÓ?

 

Sembla que està de moda parlar de regeneració, però quan se’n parla no queda clar quin abast han de tenir les reformes, si es tracta d’una reestructuració total o d’una simple emblanquinada de la façana. Segons qui en parla, fa tota la impressió que només es tracti de tapar uns quants forats, reemplaçar algun moble mig corcat per les termites o canviar de lloc quatre coses per semblar que s’ha fet una endreça a fons. De regeneracions a mitges l’infern n’està ple, em balla pel cap que algú va deixar anar l’altre dia, amb sornegueria de gat vell, en una d’aquestes tertúlies d’estiu orfes de “reinons” i “reinones”, com li fot pel brot gros la meva dona referint-se a l’absència de lideratge, d’inspiració, de batuta o d’orientació il·lustrada que durant els períodes de vacances s’ensuma a les tertúlies més populars, influents o tòxiques, que ofereixen les graelles de les principals cadenes públiques i privades. Per cert, ¿quan el president del govern ens vol vendre “regeneració de la democràcia” començant perquè totes les empreses titulars de mitjans, canals o plataformes d’informació declarin amb total transparència qui hi aboca el sac perquè puguin mantenir-se, amb qui han de passar comptes i, sobretot, amb qui han de consultar la línia editorial i les filies o fòbies en cada moment donat, és tant forassenyat? Si som capaços de contestar-ho amb sinceritat, sense obeir a consignes sinó atenent només al sentit comú, potser si estarem contribuint, encara que sigui amb un petit gra de sorra, a regenerar no només la democràcia, sinó la capacitat de pensar cadascú d’acord amb les seves autèntiques conviccions sense estar pendent de les influències externes. I si no som capaços de fer aquest petit esforç de pensar pel nostre compte, potser ens veurem obligats a parlar de reedificar enlloc de regenerar, si ens fixem com una civilització tan avançada com pretenem que sigui la nostra pot desaparèixer paralitzada per un simple sabotatge organitzat des de les clavegueres de la intel·ligència artificial. En un segon, el nostre món tan civilitzat, tecnificat i en teoria autosuficient va quedar paralitzat temporalment per una aturada informàtica provocada per vés a saber quin fill de puta il.lustrat.. Això sí que fa pensar com n’hauria de ser de profunda la regeneració que asseguri el nostre futur més immediat.            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada