L'altra dia ho pensava: quina és la gràcia de la democràcia, allò que
justifica que sigui el millor dels sistemes polítics possibles? Al meu parer,
que mitjançant la consulta electoral - cada ciutadà i ciutadana, un vot d’idèntic
pes específic - totes les formes de pensar i de veure les coses estiguin
representades en una assemblea, a partir de la qual i en funció d’aplicar l’estricta
i matemàtica quota de representació obtinguda per cada partit, aquesta cambra es
posi d’acord sobre un full de ruta de consens suficient perquè es formi un
govern que es posi mans a l’obra sense marejar la perdiu, per resoldre els
problemes que preocupen el dia a dia del poble. I perquè ses
senyories no s’hi adormin passant figues o buscant tres peus al gat, s’estableixi
per llei que no en tocaran de calents fins que no siguin capaços de posar-se d’acord
per governar buscant el bé comú, administrant els recursos necessaris perquè les
prioritats socials siguin ateses abans de trencar-se el cap fent volar coloms amb
projectes utópics, faraonics o partidistes, que no responguin al benestar del poble, considerat des de totes les vessants possbles.
Si el poble, en tant quant dipositari del poder, posés com a condició dels
diputats electes per a fer efectiva la seva primera “nòmina”, que fessin la seva
feina d’investir un govern que anés per feina, no creieu que s’hauria acabat
tanta conya marinera, fent la puta i la ramoneta, marejant-nos cada dos per
tres amb el xantatge de repetir la consulta electoral?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada