CARTA AL VENT (4).- ELS DRAPS BRUTS DE LA POLÍTICA

 

Els draps bruts que s’han trobat a ca l’ERC no són res de l’altre món, malgrat la mala ganya que fa darrerament la roba bruta que porten a rentar els republicans independentistes “de tota la vida”, com es vanten sovint de repetir a qui vulgui escoltar les ínfules dels encantats hereus de l’avi Macià i del president que Franco va fer màrtir, quan toca “marcar paquet” per distingir-se dels que ells coonsideren aprenents de patriota, retreient-los creure's que per bastir un Estat propi que acolloneixi Espanya n’hi ha prou embolicant-se amb una senyera i encasquetant-se una barretina per barret, sense ni portar a la faixa unes quantes pedres per obrir-se camí. Per desgràcia, però, àdhuc a les golfes d’aquelles organitzacions polítiques que farden a totes hores de no tenir cap vergonya per amagar, si escarbotéssim una mica al entorn segur que hi trobaríem en armaris més o menys ben dissimulats uns quants esquelets i, potser fins i tot, algunes clavegueres cavades "per si de cas" un dia s'havien de salvar els mobles a correcuita. El pressumpte "joc net", per definició, dels aparells dels partits polítics s'hauria de posar en quarentena, vist el que anem veient arreu per evitar disgustos. Amb l'aparença de bon rotllo i poques travetes amb els aparells dels partits polítics passa quelcom semblant amb allò que es presumeix dels que es fan rics de la nit al dia; que els que es fan la barba d’or en quatre dies per força han fet trampes, ja que ningú es fa ric només treballant, per molt que l’establishment opini que no està bé parlar de certes "misèries humanes", puix en definitiva el que compta són els resultats, no els mitjans. I és que si tots fóssim tan primmirats, perepunyetes i “legalistes”, com d'avorrida seria la vida! Per aquesta raó, quan gràcies a la desagraïda i sovint malvista feina d’investigació d’alguns bufaforats vocacionals i murris afloren veritats ocultes tot déu s'esquinça les vestidures. I es callen com putes, tot s'ha de dir, que massa vegades ajuden la investigació periodística “filtracions” interessades per part dels mateixos paios que tenen les mans untades, que no es comporten així per penediment espontani sinó perquè estan emprenyats o ressentits, en considerar poc recompensats els seus serveis de pillastres, i per poc que se'ls tempti canten com una calandria. La gent decent no es presta a escampar merda des dels ventiladors, esquitxant a tort i a dret sense preocupar-se de si hi ha danys colaterals. Em fa gràcia que molts s’estripin avui les vestidures, escandalitzats perquè, segons com sembla ha quedat palès a ERC, conviuen sovint en el si del partits polítics aparells rivals, amb estrategies i objectius diferents dels oficials, fent-se la punyeta uns als altres fastigosa i aferrissadament per arreplegar engrunes de poder o d'influència. La qüestió dels “cartells de l’Alzheimer” només és la punxa de l’iceberg d’aquesta pràctica perversa i deslleial de "servir a dos amos", tot i militar en la mateixa organització. Però, en el cas d'ERC, la cosa ja ve de molt més lluny d'encà de la darrera campanya municipal de Barcelona per sabotejar l'inefable Ernest Maragall, per cert un home que després de molts anys de socialisme militant, per sentir-se menystingut i trepitjat, no va dubtar a canviar de camisa. Des de temps de l’avi Macià fins no fa pas tant, les dues o tres ànimes que conviuen remenant cireres cadascuna pel seu compte dintre el partit republicà n'han fet de ben sonades: la càrrega de profunditat llençada a la linia de flotació del partit que varen protagonitzar els seus dirigents Angel Colom i la Pilar Rahola, o el suport tàcit que una part de l’aparell crític i més hiperventilat a la iniciativa del senyor Carot Rovira de veure's amb el cap  d’ETA aprofitant que el seu president de govern estava de vacances, en serien un bon exemple de deslleialtats il.lustrades i d'estratègies enfrontades. Ara bé, no fem llenya abans d'hora de l'arbre caigut! El partit polític que estigui lliure de sospita d’amagar esquelets o de tenir clavegueres estrategicament utililitzables “per si de cas”, que li foti la primera bufetada a ERC.