PER QUÈ ALGUNS POLÍTICS NO ES DESENGAIXEN DEL CÀRREC NI AMB AIGUA BULLENTA?

LA NOTÍCIA.- La vicepresidenta del País Valencià i dirigent de Compromís, Mónica Oltra, ha anunciat entre llàgrimes que dimiteix i que deixa tots els càrrecs que ocupa actualment, inclosa la seva acta de diputada a les Corts Valencianes. Oltra ha argumentat la decisió al·legant que no vol "comprometre el projecte de canvi" del govern al País Valencià i que ella no serà la "coartada" per fer fora Compromís del govern. Ho va anunciar ahir dimarts a la tarda, abans de començar l'executiva de Compromís que havia d'analitzar l'impacte polític de la seva imputació per encobriment en el cas d'abús del seu exmarit a una menor tutelada. Un cas que, ha dit la política, "passarà a la història de la infàmia". De fet, la número dos de Ximo Puig, el president del País Valencià, ja havia anunciat que no aniria a l'executiva per no influir en la decisió de la formació. Fins ara, els dirigents de la coalició de govern havien tancat files amb ella, però des que el Tribunal Superior de Justícia anunciés la imputació, la pressió ha anat en augment.

A LA MEVA MANERA DE VEURE.- No és costum a aquest país que un càrrec públic faci un pas al costat quan la justícia posa en qüestió la seva honorabilitat, acusant-lo formalment d’algun tipus de delicte. És veritat que en altres països de tradició democràtica es practica més l’honestedat exemplar, però encara que aquí siguem molt diferents no cal que ens flagel·lem innecessàriament; en altres contrades també hi ha excepcions  que confirmen la regla general de fer-se el ronsa a l’hora de plegar “per dignitat”. Sense anar més lluny el dròpol i mentider premier britànic Boris Jonhson.

En el cas de la senyora Oltra, al gest tardà de dimitir no li atribueixo cap mèrit perquè a més de a destemps l’ha fet a contracor - repetint la cançó enfadosa de ser víctima d’una infàmia i d’un complot -, sense tenir en compte el dret de l’autèntica víctima del cas (la nena abusada) a tenir garantida la protecció de la Generalitat, en tant que responsable dels menors tutelats. Tinguem les coses clares: a la senyora Oltra no se la va imputar perquè tingués res a veure amb la conducta porca del seu ex-marit, sinó perquè ella era la responsable del Departament Tutelar de menors, que malgrat ells rumors d’abusos que circulaven no va prendre d’ofici cap mesura per preservar els menors acollits. La senyora Oltra, per molt que avui es reboti contra els seus adversaris polítics, hem de tenir clar que ella no és la víctima de l’afer sinó que ho és la nena presumptament abusada per un monitor adscrit al servei de protecció de menors tutelats per la Generalitat valenciana.

Per altra banda, considero que seria imprescindible que per consens parlamentari unànime s’establís una mena de “Manual de Bones Pràctiques” perquè en tots els casos d’imputacions de polítics ocupant qualsevol parcel·la de poder immediatament després d’estar oficialment sota sospita fessin un pas al costat - no de renúncia definitiva a les funcions representatives o executives – sinó únicament a tall preventiu mentre no recaigués sentència ferma. Seria la millor manera de preservar l’honor i la presumpció d’innocència del polític o alt funcionari imputat, amb garantia de restitució immediata a les seves funcions si es declarada la seva innocència, amb tots els pronunciaments favorables i petició de responsabilitats als inductors d’acusacions falses. Perquè no trobo just que cap carrera política de persones imputades preventivament quedi esguerrada per calumnies, ja que la majoria de les vegades quan la veritat sura de la persona imputada ja només en queda el seu cadàver polític, degut a la penosa i inexplicable lentitud de la justícia. Tanmateix, la premsa hauria de contribuir després d’una sentència exculpatòria, a rescabalar l’honor de la persona falsament imputada dedicant tantes pàgines i publicitat a explicar l’exoneració com les que va dedicar a remenar la merda, per fer bullir l’olla o simplement per guanyar-se el sou dels seus propietaris. Un Manual d’aquesta mena potser  animaria els que es resisteixen a “fer un pas al costat” per preservar la seva credibilitat política mentre la seva conducta estigui sota sospita.    

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I A DIR EL QUÈ PENSEM