EL PREMI SANT JOAN D’ENGUANY, DECLARAT DESERT.

LA NOTICIA.- Malgrat haver rebut 113 obres candidates, la 42a edició del Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana ha quedat deserta. El jurat – format per Carme Riera, Najat El Hachmi, Valèria Gaillard, Francesc Serés i Roser Caminals – ho ha decidit per majoria. Tot i això, el jurat ha reconegut els mèrits parcials d'algunes obres que han passat a la deliberació final. Tot i superar per segon any consecutiu el rècord d’obres admeses, aquesta és la sisena ocasió en què el jurat declara no adjudicat el premi. El Premi BBVA Sant Joan, el convocat la Fundació Antigues Caixes Catalanes i és un dels més ben dotats del sector, amb 35.000 euros.

A LA MEVA MANERA DE VEURE.- Ja n’és prou de trist el panorama literari en llengua catalana com per tancar les escasses i reduïdes finestres que permeten mig respirar els escriptors, declarant un premi desert. Sobretot considerant la quantitat d'escriptors que s’hi varen presentar a concurs, ¿de veritat no n’hi havia cap de les 131 novel·les presentades, d’aprofitable? En calent, és possible caure en l’estirabot fàcil de titllar els membres del jurat de primfilats, o als finançadors del Premi de garrepes, per estalviar-se de gratar-se la butxaca. Però, tocant de peus a terra i mirant-ho en perspectiva assossegada, penso que ni es pot dir que els jurats fossin uns perepunyetes, ni crec que als promotors els hi hagi fet cap gràcia que la 42ª edició del Premi sant Joan hagi estat declarada “deserta”. Sobretot perquè 131 escriptors a la recerca d'una parcel.la de glòria alcen la mà, més o menys emprenyats, per deixar almenys constància que enmig “del desert” decretat ells remenen la cua.

Entenc que el que ha succeït és que els membres del jurat han considerat que cap de les novel·les presentades assolia el nivell suficient de qualitat per guanyar el Premi. Per la part que em toca, com a participant – la meva novel·la avalada per haver quedat finalista l'any 2014 del Joaquim Ruyra (premis Recull), fou una de les carbassejades –, em costa d’entendre que cap de les 131 obres presentades, algunes segons es rumoreja signades no pas per principiants de la primera volada, no fos aprofitable. Perquè si fos així, quin nivell cultural tan baix, oi? Home, parlant de qualitat no sé com explicar-vos-ho: el que desprestigia un Premi literari, al meu parer, no és pas que quedi desert, sinó que es concedeixi simple-ment “perquè s’ha de donar a algú”, i premiar una obra que per molta bona voluntat que hi posi el futur lector se li faci molt difícil de mastegar. El nivell d’exigència literària reconec que hauria d’ésser no ja molt alt, sinó altíssim, en el cas dels principals Premis literaris que es convoquen al nostre país; però no sé si no ens podem complaure, simplement, amb una bona, digna i atractiva novel·la, encara que no sigui “la millor novel·la de l’any”.

En la meva modesta opinió el gran fracàs, la gran perversió dels Premis literaris, no és pas que es puguin declarar deserts, sinó que per nassos es concedeixin sempre; perquè si el llistó es deixa molt alt és evident que cada any no s’escriuran novel·les mestres, indiscutibles i espatarrants... Per tant, que un Premi pugui declarar-se desert, ho escric convençut del que dic, és motiu de prestigi i no pas de degradació, en el sentit que ofereix la garantia que no s'encolomi als lectors bou per bèstia grossa. Ara bé, la qüestió que em continua preocupant és que de 131 obres presentades al sant Joan 2022, considerant la quantitat d’hores, dies i en alguns casos mesos consumits, cap hagi estat digne de passar l’examen amb nota, i la majoria ni el llistó. I no afegiré res més, cadascú que hi rumií una mica i en tregui les conclusions que cregui oportunes d’aquesta notícia cultural que us he proposat per reflexionar aquest matí de ressaca de la revetlla. Creieu que no és pas una qüestió menor, per complir l'expedient del blog, us ho ben asseguro.