LA LOMCE ESTÀ CONVERTINT ELS PROFESSORS D'INSTITUT EN “GUARDIANS D’ADOLESCENTS?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 4 de novembre de 2016)

● LA LOMCE ESTÀ CONVERTINT ELS PROFESSORS D'INSTITUT EN “GUARDIANS D’ADOLESCENTS?”- Fer de professor d’institut des de fa una bona temporada requereix de més paciència i de més resignació que mai, no solament per aguantar sovint les faltes de respecte o les provocacions dels alumnes adolescents sense perdre els estreps, sinó per resignar-se a admetre que la LOMCE d’en Wert, entre d’altres aberracions pedagògiques, aboca els docents a un mer paper de “guardians d’adolescents”. Segons les meves fonts d’informació, a mesura que s’aplica la LOMCE el professorat amb ganes d’investigar es desmotiva començant, per exemple i entre d’altres coses, per les restriccions dels permisos per assistir a congressos científics que no siguin estrictament sobre didàctica. Com si l’ànsia d’ampliar coneixements dels professors no comptessin per res. L’altre dia, per una d’aquelles casualitats que em solen passar a mi quan dono tombs amb la canya parada per si de cas pesco converses interessants que m’inspirin la reflexió de cada dia, vaig ser testimoni del plany d’una senyora de mitjana edat, asseguda a la taula veïna de la meva, al Zurich, que per com s’esbravava amb la seva companya de cafè, vaig deduir que es dedicava a l’ensenyança. Més o menys, de la seva queixa vaig captar-ne el suficient com per fer-me’n una idea : “com ja saps vaig treure les oposicions amb bona nota i després, sense deixar d’atendre les meves classes, vaig escriure una tesi amb el premi extraordinari, de la quan en va sortir un llibre i varis articles i tot... Jo diria que aquest esforç em va servir per anar aprenent i no obstant que la baixada de nivells impedeix que ho pugui aplicar tant com voldria, no en tinc cap dubte que reverteix positivament a les classes perquè m’adono que, almenys en alguns alumnes, el sol fet de notar que m’estimo tant el que ensenyo els arriba i això fa que, com a mínim, em respectin... “ Llavors la seva companya, que també devia ser del gremi pel que va dir, la va animar: “doncs mira, fa 28 anys d’ençà que vaig començar a ensenyar i estic convençuda que només un professor enamorat de la seva feina, i per extensió del saber més com tu, pot transmetre aquest entusiasme per ensenyar... Ho pensava abans i ho penso ara quan noto com anem i el desànim, de manera que no llencis la tovallola”.

A partir d’aquesta conversa agafada al vol, vaig estirar del fil per desllorigar la troca i he percebut que hi ha un cert malestar sobretot entre el professorat que ha fet una carrera superior i unes oposicions dures (de les d’abans) i se sent devaluat. De portes enfora tots són “mestres”, però que un professor d’ensenyament mitjà faci investigació “científica” no es valora massa, quan anys enrere era força més habitual i, per altra banda, resulta que per aspirar a una plaça de professor universitari, els anys d’experiència a l’ensenyament mitjà no compten pràcticament per res. Resumint: la impressió que n’he tret d’aquesta modesta investigació és que el professorat d’institut amb experiència i inquietuds intel•lectuals es troba estancat, barrat el pas a la universitat i veient-se obligat a impartir les classes a un nivell cada cop més baix, atès que l’ensenyament obligatori fins els 16 anys - amb la diferència de capacitats i interessos -, al final resulta que el sistema inspirat en la LOMCE no ajuda els alumnes més bons, als quals els professors voldrien ensenyar moltes més coses però que, malauradament, no poden perquè no tothom hi està interessat. ¿En comptes de fer anar a partir dels 12 anys a l’Institut i de obligar-los a estar-s’hi obligatòriament fins als 16 anys per nassos, no seria més positiu fer una bona reforma de la Formació Professional, dotant-la de més recursos i reconeixement acadèmic? ¿Sabeu que hi ha adolescents que amb prou feines 15 anys (o menys) es declaren – sense dir-ho, naturalment – “objectors escolars” i que preferirien escombrar, per expressar-ho d’una manera gràfica, escombrar la classe que no pas trencar-se el cap resolen una equació o escrivint una redacció de 10 ratlles? Potser si la reforma de la LOMCE s’ha d’emprendre amb cara i ulls en aquesta legislatura, que es comenci per - sense discutir que la formació bàsica obligatòria s’ha de donar a tothom -, admetre que no tothom és igual, ni té les mateixes capacitats ni idèntics interessos intel•lectuals, i que si es deixessin de banda molts de prejudicis i dogmes, la societat en trauria més profit d’uns adolescents encaminats cap a l’aprenentatge d’un ofici abans de mantenir-los per força en un Institut, delegant en el professorat la funció de guardià. Us ho deixo damunt la taula de debat perquè us entretingueu aquest cap de setmana.