Follow by Email

diumenge, 6 de novembre de 2016

DESOBEIR I NO ANAR A DECLARAR O ANAR A DECLARAR I PLANTAR CARA AL JUTGE?.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 6 de novembre de 2016)

● DESOBEIR I NO ANAR A DECLARAR O ANAR A DECLARAR I PLANTAR CARA AL JUTGE?.- No ens ha de fer por entomar debats polièdrics perquè només repetint en veu alta els arguments de cadascú, sense acalorar-nos i amb respecte, podrem arribar a aclarir-nos. No obstant aquesta introducció que em sembla assenyada, estic segur que més de quatre després de llegir-me fins abaix em tractaran de tot i m’excomunicaran del sobiranisme radical, i qui sap si, fins i tot, em titllaran de botifler i m’esborraran de la llista dels “demòcrates” model assembleari. Però crec que cal ser valent expressant com pensem, sobretot ara que no s’ha de témer per la repressió, amb l’excusa de “no ensenyar massa l’orella” o de no anar a contracorrent dels que fan més soroll. Per tant considero del tot pertinent proposar un debat a partir de la pregunta que encapçala la reflexió d’avui, perquè arrel de la provocació de la batllessa de Berga a una de les institucions de l’Estat, s’han sentit opinions des de la seva parròquia política, comparant la gallardia de la Venturós amb la covardia d’en Mas i companyia pels fets del 9-N. I a mi, francament, aquestes insinuacions m’han semblat un cop baix, sobretot tenint en compte que fa quatre dies regidors de Badalona, de la mateixa marca que la batllessa de Berga, van anar en processó a declarar com xaiets davant el jutge que els havia requerit. Aquesta és la qüestió que sotmeto a la vostra consideració neutral: ¿serveix millor la causa sobiranista acatar les convocatòries dels jutges i presentar-se a declarar quan toca, plantant-los cara exposant sense mossegar-se la llengua la legitimitat democràtica de les accions polítiques per les que se’ls investiga, o limitar-se a desobeir la citació provocant que la policia se’ls endugui detinguts, forçant així la seva entrada al martirologi?


A la meva manera de veure, la cortesia institucional no va en contra de la valentia política, i dubto si té més pes mediàtic muntar un sidral de cara a la galeria, magnificant la deriva dels ciutadans envers el dubtós valor de la desobediència individual, o donant la cara davant del jutge, fent-li veure a tota la Sala, amb arguments nets de pols i de palla com els meus escrits, que allò pel què es busquen les pessigolles a parlamentaris electes, instant la seva inhabilitació política, és propi d’una dictadura bananera a part d'una bajanada. El gest desobedient se l’emportarà el vent l’endemà mateix després de la flamarada, però les paraules raonades i ben clares se les ha d’empassar el jutge, el fiscal i el sursum corda i constaran per sempre més a l’expedient judicial, per vergonya de tothom que hi tingui accés, inclosos els historiadors. Per tant, jo tinc molt clar que em semblen més profitós per la causa i tant digne, comparèixer sense acotar el cap davant el jutge com desobeir la seva crida i esperar la detenció. Amb la diferència que amb la primera actitud ens carreguem de raons i amb la segona, com a màxim, omplirem un vespre la plaça de la vila de crits i d’adhesions. Aquesta és la meva opinió, però cadascú que adopti l’estratègia que cregui oportuna; la història ja serà la que posarà cadascú al seu lloc. Ara bé, no em puc estar d’afegir que em sap molt de greu que la CUP taqui un gest polític perfectament legítim amb la mala baba d’aprofitar-ho per acusar els seus en teoria socis per arribar a la independència, de deslleialtat institucional per haver enviat els mossos a detenir discretament de matinada la Venturós, enlloc d’haver-la previngut amb temps perquè hi estiguessin presents a l'espectacle periodistes, televisions i tot un reguitzell de figurants. Em sembla lleig l’emprenyament de la CUP per aquesta causa i que, per enèsima vegada, aquests mals companys de viatge, per arribar lluny facin bons els pronòstics que vaig escriure en el blog el mateix dia del farisaic vot de confiança atorgada al president Puigdemont, sense comprometre’s a apuntalar la legislatura aprovant uns pressupostos que en Jonqueras ja no sap per on retocar, per adaptar-los als capricis de les nenes en nom de qui parla la Gabriel. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada