Follow by Email

dilluns, 29 d’agost de 2016

UIX, AL FACEBOOK QUE NO M'HI BUSQUIN PAS!

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 29 d’agost de 2016)

● UIX, AL FACEBOOK QUE NO M'HI BUSQUIN PAS! – Vatua l’olla, la Rita ho diu ben convençuda que del Facebook no en vol saber res. Com si entrar en aquesta xarxa social o en qualsevol altra fos una cosa bruta o de poca categoria. Més aviat això darrer, perquè li vaig sentir comentar-ho amb la Fina, de qui ara s’ha fet tan amiga que semblen cul i merda: “això no fa per a nosaltres, oi?”. El que em fot és que cada vegada que jo en faig referència de Facebook, o del meu blog i a la molta gent que el segueix, ella em mira com perdonant-me la vida. Què s’ha pensat? Si li sembla que sóc poca cosa per a les seves ínfules de grandesa, que sopi dues vegades! A la meva manera de veure, la meitat dels que es fan l’estret quan surt aquest tema a la conversa es perquè no saben de què parlen quan et surten amb un sac de prejudicis i de mitges veritats, i l’altre meitat és perquè hi ha tingut una mala experiència o s’hi ha agafat els dits, però per anar amb el lliri a la mà. I és que hom no pot ficar-se a Facebook sense saber exactament què pretén en entrar-hi, ni com es fa per aconseguir-ho, sense deixar-hi pèl. La xarxa no està feta per a les ànimes de càntir, però si se sap exactament què se’n vol treure, llavors hom s’adona que és la millor eina de treball que es pot trobar per comunicar-se, I si prenen en serio aquesta qüestió de les amistats virtuals, que alguns troben tan ridícula, utòpica i forassenyada perquè també van coixos de sensibilitat quan es tracta d’amistats reals, hom acaba adonant-se que la xarxa no es tracta d’un llimbs ni d’un món artificial, on les aparences sempre enganyen fatídicament i no hi ha un pam de net. El que passa a Facebook és que, així com en el món real, les amistats s’han d’escollir amb una mica de traça, i no es poden fer confidències al primer indocumentat que se'ns acosta.


A mi em fan riure aquests que diuen tants de penjaments de la xafarderia que es troba a Facebook i companyia, mentre que tot el sant dia s’estan passant wasaps estúpids, vantant-se’n del darrer que han rebut com si fos talment una obra d’art o un pensament enriquidor de les neurones humanes, quan la majoria de les vegades no passa d’ésser una lamentable, per no dir fastigosa, porqueria. M’agradaria saber si hi ha algú que envií o rebi per wasap, per exemple, poesia. Bé n’hi deu haver, penso, però jo no en conec cap i, francament, trobo a faltar una mica més de nivell humà i intel·lectual en el wasaps que circulen. Ben utilitzat el sistema, com passa amb tota la tecnologia digital, pot ser de gran utilitat. Però tot depèn de l’ús que en fem d’aquestes eines tan guapes. És com en tot. Tanmateix, aquesta transformació conceptual de la societat per trauran profit de la tecnologia, enlloc de convertir-la en aliada de l’alienació col•lectiva del jovent, es forja a mitges tant a l’escola com a la llar: mestres i pares, en equip. Però amb un govern al darrera amb una política educativa exempta de sectarisme, 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada