QUI HA DIT QUE LA TRUITA S'HA DE FER SENSE OUS?

QUI HA DIT QUE LA TRUITA S’HA DE FER SENSE OUS?

● La cuina catalana ha hagut d’acceptar molts de reptes per escalar i mantenir-se en el cim de la gastronomia mundial, però no crec que pugui sortir-se’n elaborant una recepta tan estranya com una truita sense ous, perquè o bé el resultat no serà una truita o el que en surti de la cuina no tindrà gust de res. Podríem parlar de fer una truita sense patates, però prescindir dels ous resulta inversemblant i, segons com es miri, no es tractaria ben bé d’un repte sinó d’una fanfarronada entre colles de cuiners malavinguts, jugant a veure qui la diu més grossa. La qüestió, però, és si mai algú va dir que la truita tenia de ser sense ous o si, en realitat, que calia posar tots els ous a la mateixa truita. ¿Perquè no comencem, doncs, pel principi, i busquem qui va dir aquesta bajanada de cuinar una truita sense ous? No es pot negar que un dels xefs principals del país burxà l’amor propi dels seus competidors proposant-los que en el proper concurs gastronòmic ajuntessin cadascun els seus ous en una paella comuna, per sorprendre els jurats de dintre i sobretot els de fora, amb una truita per llepar-s’hi els dits. Però també és veritat que els altres xefs primer s’escoltaven aquesta invitació a compartir els trastos més aviat com qui sent ploure, fins que a còpia d’anar insistint uns i replicant els altres, el xef principal va fer un pas més demanant a les societats gastronòmiques del país que decidissin mateixes els ingredients d’aquesta gran truita unitària, sempre que predominés el sabor que caracteritza la cuina sobiranista que avui està de moda. Llavors, un dels cuiners més ambiciosos va apujar el llistó de l’exigència culinària proposant que per fer aquesta truita els ous els posessin directament al seu gust les societats gastronòmiques. I d’aquí bé l’embolic: que algú ha fet circular la brama enverinada que el repte consisteix en fer una truita sense ous i no pas posar tots els ous a la mateixa truita.

● Deixant la ironia de banda, a la meva manera de veure la situació concreta del procés sobiranista, a l’espera que la societat civil elabori una recepta definitiva per concórrer a les urnes el 27S amb possibilitats de guanyar de carrer en base a la unitat, em comença a preocupar que el debat es centri en com s’han d’elaborar unes llistes electorals sense polítics, perquè no em consta que aquesta sigui la proposta de veritat. En qualsevol cas, per exemple, la consulta que es va sotmetre als socis de l’ANC no tenia una engruna d’ambigüitat i en cap dels principis inclosos en la resposta SI, es parlava de llistes sense polítics, sinó del menor nombre de llistes possibles, que aquestes llistes s’identifiquessin amb una marca comuna, sota un programa electoral compartit que contemplés un compromís clar envers la governabilitat de Catalunya i la continuació del procés constituent cap a la Independència després del 27S. En cap punt es parla explícitament de substituir els polítics en actiu per membres de la societat civil. I no es fa perquè, en el fons, tothom sap que els partits polítics són tan imprescindibles per tirar endavant el procés com els ous per fer una bona truita. El que reclama tothom - sigui sobiranista de tota la vida o que s’hagi apuntat al carro abans d’ahir - és que els partits deixin al marge els personalismes, les estratègies i el tactisme caïnita, per defensar inequívocament un full de ruta per abans i després de 27S, sense modificar-lo cada tres dies.