NOTA DE COMIAT (8/11/2018)

EL BLOG “A LA MEVA MANERA DE VEURE” BAIXA LA PERSIANA DEFINITIVAMENT.- Ara va de debò, plego veles definitivament. Ja fa dies que he anat denunciant problemes amb les prestacions de Facebook i quan desesperat que vaig fer pública la queixa al meu compte demanant ajuda als meus amics i amigues de FC per si s’havien trobat amb problemes semblants i sabien com sortir-se’n més de dos centenars em van respondre que m’hi posés fulles, que amb els entrebancs que denunciava ja s’hi havien trobat molts  d’altres i ningú no en sabia la causa, ni com solucionar-ho; tampoc per part de FC, quin servei d’ajuda es fa el sord i el mut quan li vols demanar explicacions. No obstant això, que consti que li estic molt agraït a Facebook perquè des del 2011 que vaig encetar el blog – creat per mi mateix valent-me de les eines i les facilitats que em va proporcionar el sistema - fins pràcticament a començaments d’aquest any 2018 em va funcionar de cine. Al cap de dotze mesos d’encetar-lo ja assolia una mitjana de 6-7 mil lectors mensuals segons el seu propi comptador automàtic del blog, però a part s’havien de comptabilitzar el dos centenars i escaig d’entrades diàries de lectors de les reflexions a través del mur del meu compte a Facebook, els que s’identificaven posant “m’agrada” o escrivint comentaris ja que em consta que d’altres també llegien però no deixaven petja. Inclús la notorietat del blog gràcies a tants de seguidors va merèixer ésser seleccionat per la Facultat de Sociologia de la Universitat de Barcelona per ésser inclòs en un estudi a nivell europeu sobre blogaires majors de 60 anys.

Però des de començaments de 2018, repeteixo, els problemes d’accés per als  lectors a través del blog es varen anar succeint escandalosament: hi havia dies que malgrat a través del mur del meu compte a FC es registraven les 200-250 entrades habituals, el comptador del blog es quedava aturat a les 15 o 20, cosa totalment inversemblant i que em preocupava més que per si es tractava d’un fallo del comptador, per com era que els lectors realment tenien dificultats per accedir-hi com alguns es queixaven. De manera que en vistes de tot plegat, tant si el “misteri” es de caràcter tècnic, o un sabotatge o una regulació interna que respon a un protocol establert pel propi sistema quan un blog es dimensiona massa gràcies al número d’entrades, ja no em dona la gana d’aguantar més aquesta situació de no saber quants lectors tens en realitat.

Plego amb molta tristesa, perquè reflexionar públicament sobre l’actualitat m’anava molt bé anímicament en permetre’m mantenir oberta una tribuna d’opinió i de debat independent de cap consigna política. Però tranquils amics meus, que no deixaré pas d’escriure i potser més endavant i tot amb ajuda d’algun expert en muntaré un espai web on pugui expressar-me sense  interferències o manipulacions misterioses dels propietaris del sistema. Si ho aconsegueixo ja us ho faré saber. Mentrestant, us demano perdó per deixar-vos tan de sobte, però us asseguro que ja no podia aguantar més la frustració que m’envaïa. Us dono les gràcies per la vostra lleialtat i sapigueu que sempre portaré els vostres noms al cor. Espero que aviat us retrobaré, però no serà mitjançat Facebook, ja que deixaré el meu compte inactiu.