Follow by Email

dimecres, 25 d’octubre de 2017

DÈIEM AHIR

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 24 Octubre 2017)
DÈIEM AHIR.- El 31 d’agost d’enguany, fa quatre dies, ahir com aquell qui diu, vaig escriure la reflexió que feia 1.534, des de l’any 2011, segons es pot comprovar a la presentació del blog “A la meva manera de veure”. Són reflexions volgudament netes de pols i de palla que han merescut un total de 7.423 esporàdics lectors i una mitjana diària de uns 600. Per a un escriptor vocacional i sense pretensions com jo, aquestes xifres em maregen perquè quan vaig començar el blog no m’esperava una acceptació semblant. Però també em condicionen i m’obliguen a correspondre a la confiança que m’heu dispensat al llarg d’aquesta mitja dotzena d’anys. El 31 d’agost passat vaig tenir de baixar simbòlicament la persiana de la paradeta perquè, tal com us vaig insinuar, tenia la moral enfonsada i em costava el doble d’esforç acabar la reflexió diària. Les causes són molt simples y humanes: assistir a l’esllanguiment físic diari d’un meu nebot durant quatre mesos i escaig em va deixar més tocat del que m’esperava, encara que intentés dissimular-ho. D’altra banda la greu situació política del meu país m’obligava a prendre posició sent fidel al lema del blog: reflexions sense pols ni palla. Com que mai vaig pretendre estar per sobre del bé i del mal, conscient que la veritat absoluta no la posseeix ningú, vaig procurar comentar els esdeveniments segons el meu exclusiu punt de vista, amb tota lleialtat i franquesa envers els meus desconeguts lectors. Però aquesta no era la millor manera de fer amics, evidentment. No em tenia de venir de nou, esclar, però no m’ho esperava, francament; sobretot perquè el meu blog no ha estat mai al servei de cap partit, ni de cap ideologia política concreta, sinó que precisament en funció d’aquesta neutralitat intel•lectual les reflexions només reflectien la meva opinió i no tenien altra objectiu que compartir-la amb una colla d’amics i amigues, sense imposar-los mai que hi combreguessin. M’ha semblat que en anunciar la represa de l’activitat, entre d’altres raons perquè em frisava per tornar un cop recuperat del decandiment tenia de deixar-ho ben palès, perquè qui no vulgui acceptar les meves regles de joc, val més que passi de llarg del blog i així ens farem un favor mutu. Aquestes confessions potser les tenia de fer quan vaig plegar, per aquesta raó he fet una mena de “reset” titulant la primera reflexió de la nova temporada que començarà el proper divendres dia 27, amb un emfàtic “dèiem ahir”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada