ENMIG D’UNA CARRAGOSA INCERTESA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 26 Octubre 2017)

ENMIG D’UNA CARRAGOSA INCERTESA.- Preguntis a qui preguntis, sembla que ningú té massa clar com ha d’acabar l’embolic del “procés”. Inclosos els que hi estan més implicats, d’una banda i de l’altra, tenen dubtes. I a la quasi immensa majoria dels que ens ho mirem des de darrera un cordó de seguretat se’ns ha emboirat la bola de vidre per endevinar el futur, inclús el més immediat. No cal que ens discutim per un dir o un no dir; qui cregui que té respostes o la “resposta” que parli; cregui’m que me l’escoltaré posant-hi els cinc sentits. Però no crec pas que trobi cap voluntari a retratar-se, més enllà de a la babalà o endinyant-me un discurs catatònic. Però aquesta incertesa fatiga i es fa feixuga, perquè et deixa massa temps per pensar. I si mentre penses rebobines la pel·lícula de tot plegat, trobes a faltar aquelles declaracions triomfalistes de fa tres o quatre anys, a través de les quals se’ns pintava un escenari de flors i violes per l’endemà mateix del primer dia d’independència. Pràcticament no hi hauria cap tamborinada econòmica, ni cap daltabaix financer i no s’esperava que cap ciutadà català prengués mal en cap dels possibles sentits de la paraula. I, per descomptat, tota Europa dempeus ens donaria la benvinguda entusiasmada com a nou Estat. No ens ho varen jurar solemnement creuant els dits, és veritat, però ens ho garantien parodiant en Francesc Pujols: els catalans tenim amics a tot arreu del món. Tanmateix, avui comprovem com els hipotètics “amics de fora” fan el ronsa i la traveta i tot, mentre els forts d’armilla de casa nostra atenent més les raons de la cartera que les del cor, fan com les rates quan abandonen un vaixell que fa aigües i fugen esperitats, no fos cas que els seus negocis se’n ressentissin, i dipositen racons per un mal de ventre a sucursals bancàries de Fraga o d’Alacant cap avall. Només alguns poca-roba, bastants ingenus i un bon grapat de gent de bona fe, il·lusionada i mesella, omplen els carrers reclamant una República en prou feines apuntalada perquè massa manobres se l’han decantat. I el pitjor de tot és que avui que aquesta incertesa podria aclarir-se n’hi ha massa que temen que els dubtes és multiplicaran.