divendres, 15 de setembre del 2017

A LA TERCERA, ARA SÍ, SERÀ LA DEFINITIVA: TANCO LA PARADETA (31/agost/2017)


Des de principis d’any, sigui per nas o per nefas m’he agafat petites llicències i excedències, esperant carregar piles per a tornar-m’hi a enganxar amb més il·lusió. Però cada vegada la revifalla m’ha durat menys estona i a cada reflexió em costava més posar-hi el punt i final. D’altra banda, m’he adonat que si vull ésser conseqüent amb les meves conviccions i amb el lema del blog: “reflexions netes de pols i de palla”, em veig obligat a trencar massa plats bonics, convertint-me sovint en un corcó incòmode inclús per a gent que apreciava intel·lectualment parlant, sense que hi tingui res a guanyar sinó tot al contrari; més de quatre desenganys que em dolen molt, malgrat ja sabia que dient les veritats es perden les amistats.

Tanmateix, Facebook no ens ho està posant fàcil als usuaris com jo, que volem utilitzar la xarxa per debatre i compartir opinions, ja que cada dia noto “coses” estranyes que em descol·loquen i m’obliguen a trencar-me el cap per esquivar-les; i no deuen ser manies meves perquè d’altres usuaris també se’n queixen de “travetes tècniques” semblants.

Finalment, he de reconèixer que determinades experiències viscudes els darrers mesos en l’àmbit més íntim i personal – quedi clar que no estem malalts ni jo ni la meva dona -, m’han deixat tocat anímicament més enllà del que m’esperava i, per tant, honestament penso que ara com ara no estic en condicions d’aixecar la moral a ningú predicant amb l’exemple, si jo començo per estar decandit. Però no patiu, que no em deixaré ensorrar, sinó tot el contrari. No defujo tampoc, perquè mai es pot dit mai o d’aquesta aigua no en beuré, de tornar a pujar la persiana del Blog algun dia. Però, francament, penso que va per llarg.

A tots els que m’heu seguit assíduament des del llunyà 2009, reitero de tot cor el meu més sincer agraïment per la confiança que m’heu fet. I en aquest moment de l’adéu només us puc repetir que us deixo com a penyora l’arxiu de “A LA MEVA MANERA DE VEURE”, amb 1.500 reflexions de cap de les quals no me’n desdic ni renego d’una sola línia. Aquestes reflexions sempre estaran a l’abast de qui vulgui tafanejar-les. Espero que les que han desvetllat certa controvèrsia, sobretot les referides a qüestions polítiques, el temps ja dirà si estaven encertades o tocaven a morts. Amics i amigues, us estimo!   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada