Des de principis d’any, sigui per nas o
per nefas m’he agafat petites llicències i excedències, esperant carregar piles
per a tornar-m’hi a enganxar amb més il·lusió. Però cada vegada la revifalla
m’ha durat menys estona i a cada reflexió em costava més posar-hi el punt i
final. D’altra banda, m’he adonat que si vull ésser conseqüent amb les meves
conviccions i amb el lema del blog: “reflexions netes de pols i de palla”, em
veig obligat a trencar massa plats bonics, convertint-me sovint en un corcó incòmode
inclús per a gent que apreciava intel·lectualment parlant, sense que hi tingui
res a guanyar sinó tot al contrari; més de quatre desenganys que em dolen molt,
malgrat ja sabia que dient les veritats es perden les amistats.
Tanmateix, Facebook no ens ho està posant
fàcil als usuaris com jo, que volem utilitzar la xarxa per debatre i compartir
opinions, ja que cada dia noto “coses” estranyes que em descol·loquen i
m’obliguen a trencar-me el cap per esquivar-les; i no deuen ser manies meves
perquè d’altres usuaris també se’n queixen de “travetes tècniques” semblants.
Finalment, he de reconèixer que determinades
experiències viscudes els darrers mesos en l’àmbit més íntim i personal – quedi
clar que no estem malalts ni jo ni la meva dona -, m’han deixat tocat
anímicament més enllà del que m’esperava i, per tant, honestament penso que ara
com ara no estic en condicions d’aixecar la moral a ningú predicant amb
l’exemple, si jo començo per estar decandit. Però no patiu, que no em deixaré
ensorrar, sinó tot el contrari. No defujo tampoc, perquè mai es pot dit mai o
d’aquesta aigua no en beuré, de tornar a pujar la persiana del Blog algun dia.
Però, francament, penso que va per llarg.
A tots els que m’heu seguit assíduament des
del llunyà 2009, reitero de tot cor el meu més sincer agraïment per la
confiança que m’heu fet. I en aquest moment de l’adéu només us puc repetir que
us deixo com a penyora l’arxiu de “A LA MEVA MANERA DE VEURE”, amb 1.500
reflexions de cap de les quals no me’n desdic ni renego d’una sola línia.
Aquestes reflexions sempre estaran a l’abast de qui vulgui tafanejar-les. Espero
que les que han desvetllat certa controvèrsia, sobretot les referides a qüestions
polítiques, el temps ja dirà si estaven encertades o tocaven a morts. Amics i
amigues, us estimo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada