Com podeu comprovar pel que estem passant aquests dies, estava bastant justificat que se’m descarreguessin les piles; però avui no és el moment de retreure’ls-hi als rabadans que ens governen – a nivell mundial – les temeràries i esgarriades decisions que venen prenent des de fa temps. Però, malgrat que regalimo pessimisme, mala llet i desenganys a tremuja per culpa d’aquests mesells incompetents, almenys avui, com va escriure en Sagarra en l’immortal “Poema de Nadal”: “procurem ser una mica criatures amorosint el balandreig raspós, i diguem: Glòria a Déu en les altures, amb aquell to que ho deien els pastors. I si tot l’any la mesquinesa ens fibla, i l’orgull de la nostra soledat, almenys aquesta nit fem el possible per ser un bons homes de bona voluntat”.
I amb una cullerada sopera de bona voluntat passem-ho tan bé com puguem, tot reflexionant que només depèn de nosaltres desemboirar el futur i, tal com he repetit dotzenes de vegades en les meves reflexions, tingueu una bona reserva de “sentit comú” per pair el cúmul de bestieses de tota mena que escoltem cada dia des que, per desgràcia, empatxar-te de notícies no és sinònim d’estar ben informat. Exercitem l’art o la capacitat de seleccionar el que ens posen a les menjadores – públiques o privades – i separem el gra de la palla. I fem-ho amb tota la convicció i autoestima de sentir-nos persones de bona voluntat. Fins a la propera, que espero sigui aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada