El mal espectacle que representen cada dia a can Junts per Catalunya es mereixeria una bona i contundent catalarinaria, perquè com passava a l'imperi Romà quan es començava a esbocinar gràcies als primers episodis de corrupció, de tirania i de caïnisme, en Ciceró va sentir-se obligat a denunciar la degradació dels polítics de l'època. Avui m'agradaria preguntar a la senyora Borràs i a tota la seva camarilla d'intrigants i ressentits, si pensen que actuant publicament com ho estan fent afavoreixen les adhesions a l'independentisme. O bé si, com em passa a mi, pensen que si aquesta camarilla és la que ha de gestionar i governar una hipotética Catalunya independent, amb ells que no hi contin. Em dono de baixa perquè estic segur que amb genteta com aquesta al davant els catalans hauriem canviat pets per merda.
¿Ningú de Junts és prou valent per dir-li a aquesta senyora que amb la cara ja paga, i que ni amb una tona de maquillatge pot dissimular el tarannà despòtic que porta dins? Potser venint d'una persona que es vanta de la seva cultura es deu tractar de despotisme il.lustrat, però no deixa de ser perillós en algú que aspira a liderar un país democràtic i, sobretot, lliure i plural a base d'ahdesions personals Si com van deixar constància els savis avantpassats la categoria de les persones no es mesura per la grandiloqüència dels seus discursos, sinó per la discreció i bondat dels seus actes, els que fan costat incondicional a la senyora Borràs potser haurien de començar-se a preocupar pel seu futur.
Els propers dies l'espectacle a Junts continuarà i els nervis i la frustració faràn forat i se sentiràn, com ja va passar ahir mateix, acusacions tan fortes des de dins mateix de la formació com que els tics de prepotència del diputat Dalmases no tenen res a envejar als rampells del diputat Batet. Els ganivets, doncs, ja voleien descaradament i els més llestos miren d'escampar la boira per a no veure's arrossegats a cometre, en funció d'una tòxica lleialtat a les persones, actes dels quals se n'hagin d'avergonyir el dia de demà. Aquests propers dies, doncs, no ens deixem enterbolir l'enteniment per paraules abraonades de patriotisme malentés que determinades patums reciten com si es tractés de la bíblia i recordem sempre aquella dita dels nostres avis: pels seus fruits els coneixereu. Per tant, reflexionem els que ens diuen i volen fer-nos creure, i no deixem que ens rentin el cervell descaradament com si fossim criatures, mentre tinguem capacitat per pensar per nosaltes mateixos.
Més aviat, crec, que en aquests moments no tenim polítics que pensin en Catalunya i els catalans. Què hem de dir de l'entreguisme de l'actual Govern?, no estic d'acord amb aquesta guerra fratricida i tampoc a que ens preguin el pèl
ResponElimina