CRÓNICA D’UNS RESULTATS ELECTORALS MÉS QUE PREVISIBLES.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 26 de juny de 2016)

● CRÓNICA D’UNS RESULTATS ELECTORALS MÉS QUE PREVISIBLES.- Em permeto per una vegada ser agosarat i avançar la crònica del què ens explicaran avui, a partir de les vuit del vespre: que la composició del Congrés espanyol que ha d’investir un govern, no ajudarà a dissipar qui ha de prendre el pòndol d’Espanya amb legitimitat i garanties d’arribar a bon port. No podia ser d’altra manera en un país que, per començar, qui respon i gestiona la legalitat i transparència del procés electoral és un ministre de l’interior tan impresentable i corrupte com per conspirar des del seu propi despatx oficial per ensorrar sota una muntanya de merda a adversaris polítics. Que un personatge d’aquesta cara dura tingui la pocavergonya de “cantar” els resultats d'unes eleccions democràtiques, ja palesa que no anem per bon camí agafats de la mà per una patuleia de polítics rancis que encara sembla viuen dos segles enrere. L’edifici d’una democràcia nova, amb cara i ulls, no es pot construir amb materials vells, resclosits i corcats. El canvi generacional de dirigents que necessitem els ciutadans d’aquest país cal construir-lo amb materials nous i noves perspectives, i no serveixen de res els que porten el rellotge aturat mig segle o més, perquè ja pertanyen a un altre temps i un altre espai. Però el més emprenyador és que molts dels que volen agafar el relleu i sembla que surtin de la capsa amb idees més o menys revolucionaries, a l’hora de la veritat resulta que estan tan encarcarats com els seus avis, i les idees amb que s’ho volen menjar tot, resulta que són una reproducció vergonyosa, tant és així que molts discursos són calcats dels que revolucionaris de temps reculats pronunciaven. I el pitjor de tot plegat és que les persones que tenen poc a perdre o que ho han perdut tot, volen escoltar a qui sigui que els proposi una solució senzilla, encara que sigui enganyosa.

A la meva manera de veure, doncs, amb els vímets que s’oferien al mercat avui, no es podia teixir cap altre cistell que l’esguerro que han vomitat les urnes. Però malgrat el cistell no servirà de res perquè l’aigua s’escorrerà per totes les escletxes, de moment aquesta nit tothom estarà encantat de com s’ha repartit la loteria de vots i ningú es donarà per la pell de considerar-se perdedor. Si algú dimiteix no serà ni per vergonya ni per assumir cap fracàs, sinó simplement perquè els seus caïnites socis l’emperpalaran de cara a la paret. El diàleg de sords s’imposarà una vegada més entre els que haurien de maldà per treballar colze a colze perquè els ciutadans d’aquest país no anéssim de mal en pitjor. El frec a frec de les diferents especulacions per quadrar una majoria absoluta, posarà en relleu el narcisisme dels líders i les enveges per esgarrapar un bocí de poder més gros que el de l’eventual company de viatge. De manera que ens trobarem on estàvem per Nadal, incapaços de posar-se d’acord per tirar endavant el dia a dia i, sobretot, per prevenir els disgustos que vindran quan els creditors ens retirin la respiració assistida. Demà o aquesta mateixa nit, més d’un tertulià pontificarà que els electors ens hem equivocat i que del puzle polític en tenim la culpa els pobres ciutadans que, encara que sigui amb una pinça al nas, hem anat a votar. No us ho cregueu pas: la culpa de l'atzucac la tindran com sempre ha passat les persones que amb l’escó creuen que hi va afegit un rei al cos, i que enlloc d’esforçar-se per entendre’s en les qüestions principals, pensen que tenen dret a marcar paquet i prioritzar les diferències a les coincidències. Aquell crit d’imaginació al poder, que es reclamava des de la Sorbona el maig del 68, està més mort que els morts del cementiri. I així ens va als ciutadans: saltant d’aquelarre en aquelarre, mirant de no sortir-ne socarrimats.

http://tabrilde.blogspot.com/