Follow by Email

dimarts, 28 de juny de 2016

REFERÈNDUM, LA PARAULA MALEÏDA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 27 de juny de 2016)

● REFERÈNDUM, LA PARAULA MALEÏDA.- Quan fins i tot els independentistes catalans més de la ceba havien passat pàgina d’un referèndum per exercir el dret a decidir - que és la versió suau del dret d’autodeterminació -, perquè donaven per descomptat que l’Estat mai voldria sentir-ne a parlar d’organitzar-lo de comú acord, apareix un il·luminat Pablo Iglesias i tot el ramat de la pleta Podem, parlant descaradament de pactar-ne, si tinguessin el poder, la celebració d’un a Catalunya i fins i tot potser a Euskadi. Aquesta promesa electoral ambigua o contundent segons la lluna, al meu entendre volia acontentar sobretot la franquícia catalana “En Comú Podem”, que ha fet d’aquesta reclamació l’eix principal del seu programa i carta de presentació. No obstant això, a la meva manera de veure, trobo a faltar que mai hagin concretat ni el pastor ni els seus deixebles com s’hauria de realitzar aquesta consulta, molt menys com hauria de formular-se la pregunta i, sobretot, com s’hi posicionarien ells mateixos alhora de recomanar el sentit del vot a la seva parròquia. Per tant, permeteu-me que no me n’acabi de refiar i que tot plegat tingui més tramoia de la que ens pensem.

Els referèndums són un exemple teòric del que podríem definir com “democràcia directa”, en que el ciutadà no es manifesta a través dels seus representants electes naturals sinó mitjançant un plebiscit. Darrerament, els referèndums s’han posat de moda a Europa, però arran del patafi del Blexit s’han encès totes les alarmes i han plogut els anatemes més inesperats envers tal tipus d'experiments. De fet, no és la primera vegada que dirigents polítics blasmen dels referèndums. El cas més sonat es remunta en plena guerra mundial, quan en Churchill pretenia consultar el poble sobre una qüestió relacionada amb la gestió de la guerra i el líder laborista Clement Attlee li va treure del cap, fen servir arguments semblants als que fa quatre dies s’han sentit a casa nostra: “els referèndums són un dispositiu de dictadors i demagogs”.


El problema dels referèndums, francament, és que massa sovint la gent decideix por motius que tenen poc a veure amb la pregunta que se’ls fa, la qual moltes vegades ni han acabat d’entendre. Els referèndums toquen la part més visceral de les persones, la qual pot ser manipulada fàcilment, però parlen poc de les conseqüències de decantar-se per un cantó o l’altre. Per aquesta raó, el millor referèndum és aquell que té per objecte ratificar un acord polític concret, cuinat per un govern o per un parlament, que per la seva transcendència convé que sigui referendat solemnement per una majoria significativa de ciutadans. En canvi, quan en una societat existeixen dues posicions irreconciliables i d’arrelament tan ampli que s’està a les portes d’un conflicte, un referèndum a tall d’arrancar naps enlloc de resoldre les diferències pot calar foc, si com dic no s'ha precuinat a consciència, amb la participació activa de totes les parts que poden quedar afectades pel resultat de la consulta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada