Follow by Email

divendres, 24 de juny de 2016

JORGITO, UNA MALA CÒPIA DE’N FOUCHÉ.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 23 de juny de 2016)

● JORGITO, UNA MALA CÒPIA DE’N FOUCHÉ.- Llegint i escoltant tot el que s’està dient a propòsit del ministre de l’Interior Jorge Fernàndez Diaz, m’ha vingut a la memòria per analogia aquell “geni tenebrós” de la política interior - en opinió del seu biògraf Stefan Zweig -, que va ocupar el ministeri de la governació a la França republicana, sobrevivint a tots els governs revolucionaris i fins i tot al mateix Napoleó, gràcies a la seva extraordinària habilitat per a la intriga, la conxorxa i la traïció. Aquest home no era altre que en Fouché, del qual malgrat algunes coincidències amb l’espanyol Jorgito - com coneixen a “don Jorge” en la intimitat els de la seva colla -, aquest no passa de ser una mala còpia d’aquell intrigant francès que, com a mínim, no es deixava atrapar amb les mans a la massa en els seus tripijocs. Segons en Zweig, el senyor Fouché va aprendre a ser un expert manipulador des de ben petit, instruint-se des de sota les faldilles dels capellans i homes d’església sobre “la tècnica de saber callar, l’art magistral de l’escamoteig i el magisteri de l’observació de les ànimes i de la psicologia humana”. Vet-aquí una altra afinitat amb “don Jorge”, que és un paio que també va mamar molta de la seva instrucció del pit d’una dida anomenada Opus, des de ben jove, encara que pel que es veu avui no va ser un alumne tan aprofitat com el senyor Fouché.

Per començar, el senyor Fouché no s’hagués vist mai emmerdat com en Jorgito en el seu joc brut, ja que a part de donar-li el francès cent-mil voltes al “don Jorge” aprenent de bruixot, mai hagués estat tan pallús de replicar les acusacions de conspirador - basades en unes irrefutables gravacions de converses compromeses i poc edificants - perseguint l’autor de la filtració enlloc de negar amb tota la cara dura que les converses en qüestió s’haguessin produït i que les transcripcions eren falses. Però com que “don Jorge” reconeix que sí que va dir allò que tothom sent que va dir, com té la barra de no presentar la dimissió immediatament? Què deuen pensar els seus mestres i “germans” de l’Opus d’un alumne i soci tan maldestre, mentider, fals, mesell i barroer? En aquesta nit de revetlla, els del PP no cal que comprin “petards”, perquè en van ben servits amb sòmines impresentables com l’avui encara ministre i candidat a diputat per Barcelona. I no em féu parlar més, que la coca se'm posaria malament i, com deia el meu avi, no cal posar-se pedres al fetge que a cada porc li arriba el seu sant Martí.

http://tabrilde.blogspot.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada