PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 6 de desembre de 2016)
● EM CUIDO PERQUÈ NO M’HAGIN DE CUIDAR.- De la mateixa manera que quan es
desvetlla el bon temps hom passa de la mandra d’anar al gimnàs, per no haver de
comprar una altra talla de bikini, en el cas de les dones, o pel que fa als
homes, que la corba de la felicitat no els impedeixi lligar amb les mes guapes
de la piscina, de l’oficina o de la festa; a partir d’un determinat moment que
en podríem dir “crític”, la gent “madura”, per entendre’ns, fa també el
propòsit de fer més bondat quan s’adona que no fa tant de goig com quan era
jove, i no vol renunciar a jugar la partida de la seva vida fins que s'apaguin
els llums de la timba i li quedin cartes a les mans i recursos a la butxaca per
a seguir apostant. El que trobo a faltar en aquesta decisió tardana de sotmetre’s
a unes quantes disciplines estètiques, és la manca de sinceritat repetint la
cançó enfadosa que cuidar-se té únicament per objectiu immediat neutralitzar,
emmascarar o descaradament falsificar, l’empremta de l’edat. M’agradaria que
moltes més persones d’aquesta edat incerta del “si no fos”, justifiquessin
sense complexes les cuques per mantenir-se en forma, amb l'argument que li vaig
sentir dir a una amiga sobre activitats físiques i més d’un sacrifici a taula
que s’imposava: “em cuido, perquè no m’hagin de cuidar”. Reforca de pallanga!,
com diria aquell. Quin repte més eixerit
A la meva manera de veure, quan hom es fa gran – repeteixo que aquesta
sensació no té calendari ni data concreta i cadascú se'n sent dels símptomes a
diverses edats -, i fa més cas dels consells dels metges perquè nota que la
maquinaria li fa el boig, no sempre actua com una persona assenyada perquè vol
i dol, i enlloc de cuidar-se com convindria amb regularitat moderada, avui mira
amb la sal i demà esmorza amb una torrada i un guàrdia civil (arengada), perquè
se m'entengui el sentit de la reflexió amb un exemple exagerat. He observat que
els joves executius, inclús els de mitja edat, obsessionats per triomfar en
totes les competicions en que participen, quan s’apunten a un programa per
estar en forma el segueixen més que amb fe, sota la influència d’una mena
d’abducció sobrenatural. En canvi, els que ja estan de tornada de competir són
més repatanis a l’hora de ser constants, i si no troben al sacrifici de
cuidar-se un al•licient afegit – companyia agradable per sortir a caminar o per
suar al gimnàs, una parella que faci atractiva una dieta punyetera, un metge o
metgessa que sàpiga posar-se a la pell d’una persona que sospita que anirà de
capa caiguda faci el que faci-, molts tiraran la tovallola i d’altres
escoltaran tots els cants de sirena, inclosos els que prometen l’elixir de
l’eterna joventut. Jo crec que aquella amiga que em va fer aquella confessió de
que us he parlat, l’encertava. No hi ha millor al•licient per a cuidar-se amb
mètode i il•lusió malgrat les xacres inevitables dels anys, que fer-ho per
evitar que t’hagin de cuidar. Dependre dels altres per viure, ha de ser molt
fotut. Encara que qui cuidi ho faci de tot cor, perquè si volem ser realistes
d'aquesta espècie els exemplars cada dia va més buscats perquè escassegen. De
manera que mentre puguem, cuidem-nos!
● El Blog d’opinió "A LA MEVA MANERA DE VEURE" ha estat escollit amb 21 bloggers més, majors de 60 anys, per servir de base per a un estudi acadèmic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona ●
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada