No hi ha pitjor política que la de no rectificar quan no porta enlloc. I
això, precisament, és el que fan avui no només polítics de casa nostra, sinó
d’arreu – inclosos els que pertanyen a la cúpula dirigent, als dotze apòstols
de la globalització – quan és hora d’agafar el toro de la crisi per les banyes
i donar-li la rebolcada que es mereix. Qui ha portat a l’atzucac actual no han
estat solament uns polítics maldestres que tenien les mans foradades i pardalets
al cap sinó, sobretot, els gurus i bruixots de les finances que actuant com uns
usurers perversos, varen donar corda als polítics mal administradors,
facilitant els seus jocs de mans especulatius per tenir-los tan lligats de mans
i peus que els poguessin manipular com putxinel·lis. Pels que com jo mateix ens
entenem fent el compte de la vella, amb el misteri de la crisi estem al cap del
carrer: qui en realitat talla el bacallà en aquest món globalitzat – el gran
capital - emborratxava amb diner aparentment fàcil d’aconseguir els petits
mandarins de cada país amb capricis de grandesa, i els “ajudava” a endeutar-se
lligant-los una corda al coll perquè quan estiguessin ben desesperats es pengessin
tots solets.
Ara, un dels principals
botxins de l’estat del benestar i de la classe mitjana – el FMI – ha reconegut
que es va passar de rosca masegant Grècia i la resta del sud europeu, però amb
confessar el pecat no n’hi ha prou per fer-se perdonar si no hi ha propòsit
d’esmena, i pel que es veu no en tenen pas cap intenció, la qual cosa vol dir
que si no es canvia de sistema, ni en tota una vida pencant com negres ens traurem
el dogal del coll, ja que per molt que ens hi esforcem si per arribar a fi de
més ens han de fiar a un tant per cent d’interès d’usura, cada dia que passi estarem
més penjats i, al final, potser ens faran vendre l’ànima i tot. Conclusió: s’ha
de sortir d’aquesta ratonera ràpidament. Però s’hauria de fer amb criteri i
senderi: per girar la truita calen bons i experimentats cuiners, no “pinxes”
exaltats o formats a corre-cuita per internet. I d’aquí plora la criatura.
¿Voleu dir que “els mercats” titelles del FMI i la resta dels dotze apòstols
fins i tot no s’han ocupat d’escabetxinar els pocs líders de raça que quedaven,
perquè ningú els hi pugés fer ombra? ¿Serà per aquesta raó que els seus
testaferros només fan que marejar la perdiu amb retallades inútils? Jo no els puc
pas perdonar, per molt que es piquin el pit si no li donen un tomb com a un
mitjó a la seva política. Que vagin a plorar al riu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada