ENTRE LA INNOCÈNCIA DE L’HORÒSCOP I LA MALÍCIA DEL TAROT.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 3 d’abril 2017)

● ENTRE LA INNOCÈNCIA DE L’HORÒSCOP I LA MALÍCIA DEL TAROT.- Hi ha pocs diaris i revistes que s’abstinguin de publicar una columna dedicada a l’horòscop, la qual cosa em fa pensar que hi deu haver una clientela necessitada de miratges. Si ningú n’estigués pendent no durarien ni quatre dies perquè pels editors el negoci és el negoci, i allò que no interessa desapareix sense contemplacions de les publicacions; no obstant això he de confessar-vos que poques vegades he enxampat ningú amorrat llegint l’horòscop. Sembla que als consumidors habituals d'aquesta literatura de ficció els hi fa més recança que la vegin consultant l’horòscop que no pas les necrològiques. Però no obstant a mi tant se me’n dóna el pronòstic dels astres, he de reconèixer que són més dels que ens pensem els que hi donen una ullada a la columna de l'horòscop, tan innocent, carrinclona i saturada de tòpics com “avui serà un dia excel•lent per posar en ordre casa seva”, “la seva vida social es presenta molt prometedora, encara que una amiga tractarà de treure-la de polleguera”, “recordi que deu a una amiga una visita o una trucada”, “demani més d’una opinió respecte d’una inversió”... Són consells que, depèn de l’estat d’ànim del lector, li poden alegrar el dia o deixar-lo preocupat, però sense empatxar-lo. En canvi, la sociologia barata que ofereixen les anomenades línies del tarot penso que es mereixen que algú hi posi mà, perquè tractant-se d’un negoci més que lucratiu a costa dels incauts que truquen de bona fe un 803 o un 806 en busca de consol, és molt discutible l’ajuda que hi poden trobar parlant amb una veu anònima que no pretén altra cosa que fer-los passar l’estona, perquè de cada minut que aconsegueixin que qui ha trucat es mantingui en línia en depenen les mongetes de l’operador/a de torn.

A la meva manera de veure, doncs, deixant de banda un debat més acadèmic sobre la qüestió dels vidents en general, no és pot pas negar que el negoci que han muntat aquests sociòlegs de pacotilla es basa en extorquir emocionalment persones sovint desesperades, que marquen els fatídics números només perquè tenen necessitat que algú els escolti. Sentir-se sol és el primer símptoma d’una de les malalties modernes que més s’ha desenvolupat en un teixit social deprimit i pessimista. I les línies del tarot ofereixen una orella disposada a escoltar confidències i una veu agradable que ven a preu d’or i a petites dosis, per allargar la moma, el que asseguren les cartes han endevinat sobre el futur del client. Aquesta activitat s’hauria de regular perquè la majoria de la gent que cau en aquest parany no sap que posa les seves intimitats en mans de persones desconegudes, que només tenen per objectiu fer-se tan necessàries al client que truca que acabi ensarronat, estimulant la seva dependència. El problema és que l’eixam de gent que atén les trucades no són professionals de la sociologia sinó que sovint el seu nivell d’estudis no passa d’un graduat escolar justet, encara que ells presumeixin de llicenciatures universitats estrafolàries o descaradament "de la vida", i si s’han enganxat a aquesta feina és per pura necessitat, de manera que es pot donar la paradoxa que l’operador/a estigui més desesperat, perdut i desorientat que qui truca. La línia del tarot no és, francament, el telèfon de l’esperança; en primer lloc perquè trucar no surt gratis i, en segon lloc, perquè el principal objectiu de qui atent la trucada es retenir-la quant més temps millor i fidelitzar el client fins a convertir-lo en una addicta ànima de càntir. ¿No penseu que qui correspongui valdria la pena que fiqués el nas en un negoci submergit, tan ben muntat i lucratiu per a uns quants espavilats? Segur que la salut mental de la població ho agrairia, però potser una bona llambregada també li sortiria a compte a Hisenda.