Follow by Email

diumenge, 2 d’abril de 2017

DEMOCRÀCIA DIRECTA, UN ANHEL QUE TOPA AMB UN NOU ESTABLISHMENT.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge 2 d’abril 2017)

● DEMOCRÀCIA DIRECTA, UN ANHEL QUE TOPA AMB UN NOU ESTABLISHMENT.- Les polítiques d’austeritat que es varen aplicar amb l’objectiu de reduir el dèficit públic, per la via de la contenció de la despesa social en benestar de les persones i de retallar dràsticament els sous de la mà d’obra sense recursos per a independitzar-se, després de mitja dotzena d’anys d’imposar-se si us plau per força, sobretot als països amb fama de malgastadors del sud d’Europa, només han generat arreu recessió i atur, agreujant les desigualtats econòmiques, la pobresa i l’exclusió social. Però el que més em preocupa és que després de tants anys d’anar enrere com els crancs, els governants reincideixin en polítiques que no duen enlloc més que a inflar el populisme que fa perillar el model social de drets i llibertats. La doctrina que per sortir de la crisi calia estrènyer-nos el cinturó, no era neutra ni pacífica des del moment que els sacrificis es demanaven als pelacanyes de sempre i als despenjats d’una classe mitjana que no es podien permetre mantenir, mentre que tant l’acumulació de poder com de riquesa se la repartia generosament l’establishment culpable directe de la bombolla financera i immobiliària que desencadenà la bancarrota mentre els governs, tant d’esquerres com de dretes, miraven cap a una altra banda a canvi de sucar-hi el melindro. Però qui n‘ha sortit més escaldada d’aquesta supeditació a la dreta ha estat l’esquerra que per conservar menjadores i rectories, es va avenir en un primer moment de pànic a recolzar les polítiques de retallades. El seu immobilisme dogmàtic i miop els ha superat en benefici de moviments autèntics d’indignats i per líders carismàtics, com Ada Colau, que han acabat fent digerible als electors el concepte de "democràcia directa", fins fa quatre dies considerada impossible i perillosa.


Una de les conseqüències de la crisi que hem viscut i que per molts no s’ha acabat, malgrat la propaganda dels ben instal•lats socialment ho negui, és que emergeix una nova generació desenganyada de l’establishment i d’una democràcia corcada i domesticada al servei dels aparells dels partits, amb conviccions i valors basats en la democràcia directa, la qual per molt utòpica que sembli qui no s’adoni que estem assistint al naixement d’un nou paradigma cultural, social i polític pot prendre mal. La transició de la dictadura a la democràcia no va fer cap trencadissa, perquè una certa por pel què podia passar va convertir la majoria de ciutadans, de tot el ventall ideològic inclosos els més revolucionaris, en moderats. Però avui que la credibilitat en els polítics no pot estar més devaluada, i que les mateixes institucions trontollen arrossegades pels escàndols i les presses, serà més difícil de reconduir la marea d’indignació i de desesperació que s’ha anat apoderant del carrer a mesura que, malgrat la xerrameca oficial ho negui, els sacrificis imposats resultaran estèrils mentre el ciutadà sense feina no vegi que el vent li bufi a favor, i que qui trobi feina no es queixi de mal pagada i de precària. Si a més a més l’estat del benestar s’escantona cada dia, qualsevol guspira pot provocar un incendi. Però tot i que confio en l’alè fresc que la democràcia directa pot representar per netejar un ambient massa enrarit, confesso que em preocupa que ja s’estigui contaminant dels vicis de la democràcia convencional i que els líders estiguin més pendents de “dominar” el moviment que d’escoltar-lo, bastint un nou establishment igual de fastigós que l'anterior. Em fa una por terrible que justifiquin cada vegada més el seu discurs en nom d’un poble del qual sembla se n’hagin apoderat, deixant de banda que els ciutadans que constitueixen un poble no porten posat tots el mateix barret i, per tant, que no tots pensen igual. Malgrat la característica del bon govern sigui sinó fer-ho bé per a tothom, cosa impossible, tenir en compte tothom, em sembla que per aquí li comença a plorar la criatura als experiments ben intencionats de democràcia directa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada