VIURE COM UN BURGÈS DESPRÉS DEL RETIRO.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 14 de març 2017)

● VIURE COM UN BURGÈS DESPRÉS DEL RETIRO.- Quan era petit, recordo mon oncle esperant amb candeletes el moment del “retiro”, per començar a “viure com un burgès”. Jo no sabia ni com eren els burgesos ni, molt menys, com vivien. Però l’oncle ho tenia clar i li espurnejaven els ullets quan parlava de què faria l’endemà de la jubilació: “em llevaré a l’hora dels senyors!” Tampoc no sabia de quins senyors parlava ni de quina era la seva hora de llevar-se; però d’una cosa si me‘n recordo com si fos ara mateix, perquè em va fer un gran efecte: “un burgés és aquell home que pot passar-se una hora al quarto de bany, escoltant la radio o llegint tranquil•lament un diari, sense que ningú l’emprenyi”. Segons vaig deduir més tard pel que deia l’oncle, fer vida de burgès no té res a veure amb si s’és més ric o més pobre, sinó amb el temps que hom pugui estar-se al quarto de bany. És a dir: un paio pot tenir molts de diners, però si s’ha d’afaitar i dutxar-se a tota pastilla per anar a treballar o a on sigui, no en sabrà mai de viure bé. Quan em vaig fer gran, algú em va trencar el plat bonic que li havia comprat a l’oncle, en assegurar-me que els burgesos no eren persones de fiar perquè vivien amb l'esquena dreta, a les costelles d'algú.

Quan era petit no em podia fer càrrec de com era aquella vida que li feia tan de goig a l’oncle, perquè no li trobava un sentit especial a allò d’anar al quarto de bany sense presses. I em vaig empassar el que em van explicar de gran sobre els burgesos i se'm van acabar entravessant. Però ara, que ja tinc la seva edat, comprenc a què es referia l’oncle, i que la felicitat no cal anar-la a cercar a l’altre cap de món ni sopant dues vegades, que n’hi ha prou agafant-se la vida amb calma, dormir fins que el cor et digui prou, menjar poc i pair bé. Suposo que aquesta era la vida de burgès en que somniava l’oncle i que, coses del destí, mai va provar perquè tres mesos abans del sospirat retiro va venir-li un tropell, del que no es va recuperar. No sé perquè m’ha vingut aquesta història a la memòria, suposo que perquè enmig de tantes corredisses i empentes com veus cada dia, de topar-te amb gent que vol figurar i fer-se rica en quatre dies sense pencar i arrambant d’allà on pugui, n’hi ha uns quants de romàntics com jo que amb l’edat ens tornem una mica sentimentals i ens refugiem en els records de la infantesa: quan érem feliços i de grans volíem simplement viure com burgesos. I ara que seria hora de realitzar aquells somnis que m’havia ensenyat l’oncle, fins i tot quan anem al quarto de bany hem d’anar a toc de trompeta, perquè la vida passa massa de pressa i dels burgesos de tercera divisió que som els pensionistes, en Rajoy i els de la seva colla, al pas que van escanyant-nos i posant a remull les il•lusions de viure com un burgés després del retiro, no en deixaran cap ni per mostra.