Follow by Email

diumenge, 12 de març de 2017

QUI AVISA NO ÉS TRAÏDOR.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge 12 de març 2017)

● QUI AVISA NO ÉS TRAÏDOR.- La Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, més coneguda pel nom de la Comissió de Venècia perquè és en aquesta ciutat italiana on es troba, ha avisat en serio el govern espanyol. Però des de la penya del senyor Rajoy contesten que no ho veuen pas així, que no els hi han clavat cap calbot des d'Europa sinó que els hi han recolzat la feina ben feta amb un copet de mà a l’esquena. La feina per la qual creuen els de Madrid que els ha felicitat el Consell d’Europa, es refereix a aquell bast intent de prostituir el Tribunal Constitucional, perquè enlloc d'ésser el màxim exponent de la neutralitat democràtica, interpretant la Constitució com correspon en un Estat de Dret, sigui, a l’ensems, un àrbitre presoner dels deliris absolutistes del govern de torn i el gendarme executor de les seves sentències, conferint-li competències per enviar a les calderes de Pere Botero a qui gosi discrepar o contradir la doctrina governamental, per molt càrrec electe que sigui. Tant li fa si s'és president autonòmic, diputat, senador, alcalde o regidor. En canvi, el dictamen emès per la Comissió de Venècia, òrgan consultiu respectat per la seva prudència jurídica, diu textualment que: “no recomana atribuir aquestes competències al TC i que, per tant, Espanya hauria de reconsiderar el fet que el TC executi les seves pròpies sentències, amb l’objectiu de preservar la seva imatge d’àrbitre neutral”.

A la meva manera de veure, però, la penya presidida pel senyor Rajoy no està en condicions de capir el significat del mot avís, perquè els del seu gremi estan massa acostumats a confondre els pacífics avisos dels demòcrates amb les amenaces dels dictadors. Per dir-ho en termes que siguin entenedors a un viatjant de gra cuit, la Comissió de Venècia ha ensenyat targeta groga al govern espanyol, esperant que reconsideri la seva agressivitat i es comporti amb més “fair play”, ja que en cas que no baixi del burro li caurà la vermella. Potser si el Consell d’Europa els hagués amenaçat com ells ho fan amb els catalans, s’ho haguessin pres d’una altra manera, però d’un simple avís els prepotents no en solen fer ni cas. Tanmateix, si la penya en Rajoy i companyia no haguessin suspès en democràcia junys i setembres, sabrien que la diferència entre un avís i una amenaça és que en el primer cas pots rectificar discretament si veus que l’has vessada, mentre que en el segon cas tens tots els números per acabar a bufetades. Avisar és fer-te veure que no vas per bon camí, donant-te la possibilitat de corregir el que calgui sense fer-ne mullader. Amenaçar és pretendre imposar a l’altre el teu criteri perquè creus que tens raó, però sobretot perquè abuses de tenir la paella pel mànec. Els demòcrates es distingeixen perquè tot i tenir el poder, prefereixen sempre avisar abans d’amenaçar. La llàstima és que els viatjants de gra cuit no estan preparats per entendre totes aquestes subtileses. Però ja s’ho trobaran! A Europa dormen tranquils: “qui avisa, no és traïdor”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada