Follow by Email

dissabte, 4 de març de 2017

MENTRE MANIN ELS POCAVERGONYES NO ES REGENERARÀ LA POLÍTICA NI LA JUSTÍCIA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dissabte 4 de març 2017)

● – MENTRE MANIN ELS POCAVERGONYES NO ES REGENERARÀ LA POLÍTICA NI LA JUSTÍCIA.- S’ha arribat massa lluny, i no ens podem permetre el luxe de remenar cada dia la merda que deixen el corruptes sobre la taula, sense reivindicar la honradesa de la majoria de la gent que s’ha posat en política, per a servir el poble. Perquè si no fem alguna cosa ràpid, i netegem i promocionem la imatge dels polítics honrats, aviat aquests se’n donaran vergonya de ser-ne, de polítics, i això no ens ho podem pas permetre, si no volem que la democràcia acabi a can Pistraus. No és agradable per a la majoria d’alcaldes i regidors de Catalunya ni de cap altra lloc del món, que no s’han ficat en política per enriquir-se ni per “fer carrera”, estar sota sospita permanent d’untar-se els dits amb diners o amb dinars. A la meva manera de veure, està en joc el propi concepte de la política: l‘hem de considerar com una feina noble o com una cova de lladres o una casa de barrets?. No sembla que hi hagi honor més gran per a un ciutadà, que ser escollit per administrar i gestionar el benestar general de les persones del seu poble, en mèrit a una reconeguda pràctica d’uns principis ètics i morals que li han donat prestigi professional. I com que són molts els que n’estan orgullosos de tenir aquests valors, i que per res del món pensen trair la confiança dels seus veïns, la seva honestedat cal que tots els que “fem opinió” la recalquem tots els dies i la posem com exemple a seguir, enlloc de remenar a totes els femers perquè els embolics i la merda augmenten els índex d’audiència.


Desenganyem-nos-en: mentre les cireres les remenin les famílies polítiques empantanegades en tripijocs, no anem per bon camí, perquè la corrupció només la vencerem, a part de complint la penitència que imposi la justícia, començant per fer el buit social, mediàtic i, sobretot, electoral a tots aquells que deixen anar un tuf que déu n’hi do. Amb qui s’ha servit d’un càrrec públic per traficar influències, per untar-se els dits o, simplement, per deixar-se estimar, no hauríem de tenir-li tants de miraments ni con-temptacions, perquè el seu vici arrossega una conseqüència greu: atempta contra els fonaments del propi estat democràtic de dret. Només la democràcia no farà l’ànec si qualsevol individu depenent de la menjadora de l’Estat ha de plegar en el moment que un jutge l’investigui perquè la seva gestió pública perd oli. En els països sans democràticament, ser “imputat” o “investigat”, és símptoma de tenir mala peça al teler de la reputació, i malgrat els que al•leguen que per respecte a la presumpció d’innocència s’ha d’esperar sentencia perquè bastants imputats han resultat absolts a la llarga, s’ha de tenir en compte que la majoria d’absolucions, per no dir totes, es produeixen per falta de proves o per prescripció del delicte. Ja està tot dit! Francament, no ens ho podem pas permetre esperar que els polítics corruptes regenerin la política, i si no som capaços com a societat d’actuar a sac en aquest aspecte, val més que baixem la persiana. I no em digueu com altres vegades: hem de marxar! Perquè aquesta reflexió també valdria per a preguntar-nos si amb els actuals vims socarrimats podem forjar un estat independent net com una patena de corrupció. I en cas de que no ho veiem clar, exigir que aquest estat sigui vacunat contra el virus des del néixer. I la vacuna només la poden administrar amb el seu exemple d'honradesa, els que mai hagin estat sota sospita . M’explico? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada