Follow by Email

diumenge, 5 de març de 2017

MATEM AIXÒ DEL 3% D’UNA PUNYETERA VEGADA I COMENCEM DE NOU, SI US PLAU!.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge 5 de març 2017)

● – MATEM AIXÒ DEL 3% D’UNA PUNYETERA VEGADA I COMENCEM DE NOU, SI US PLAU!.- Encetarem una setmana que si no ens prenem una bona dosi de til.la cada matí, acabarem al vespre amb els nervis de punxa, perquè totes les ràdios i teles ens eixordaran amb confessions de “penedits” i de filtracions miraculoses entorn de les comissions que pagaven empreses, de gust o perquè no tenien cap altre remei, a polítics per assegurar-se l’adjudicació de serveis o obres públiques. Si la fiscalia fa córrer que atorgarà “dispenses” als corruptors penedits a canvi de desemmascarar corruptes, la llista de candidats a “cantar” sota protecció pot allargar-se fins a veure’ns caure la cara de vergonya aliena. I aleshores, potser, ens adonàrem que quan en Montull reaccionava contra les crítiques que rebia amb aquell estirabot de: “ni que hagués matat en Kennedy”, no estava queixant-se d’altra cosa sinó de que se’n fes tanta escudella d’una qüestió que, a la seva manera de veure-ho, era tan habitual entre el món de la política i el món dels negocis. Potser seria bo que ens traguéssim la bena dels ulls i reconeguéssim que des que el món és món els que administrem el poder – tota espècie de poder -, son temptats contínuament perquè afavoreixin amics , amics dels amics, coneguts o saludats a canvi de diners o dinars. Els favorits dels faraons són reproduïts als gravats de l’època fent el característic gest de “l’egipci”, que es podria traduir per cobrar amb l’esquerra la comissió per allò que s’havia contractat amb la dreta.

A la meva manera de veure, si la classe política que sap que no té els llençols prou nets, perquè d’una manera o d’una altra se'ls hi han emmerdat en els casos Palau, Pretòria, ITV, Innova, Mercuri, Pujol, Gürtel, Bàrcenas, EROS d’Andalusia, Púnica, València, Múrcia, Castelló i tota la resta de porqueria escampada arreu d’Espanya, no decideix acabar amb aquest degoteig diari d’investigacions administratives que acaben descobrint noves taques de corrupció, la paciència dels ciutadans acabarà petant en el moment en que més falta faria no haver perdut la confiança en els governants, quan les inestabilitats polítiques i econòmiques exteriors que es preveuen a l’horitzó no massa llunyà, remoguin les aigües fins ara més aviat plàcides, en que el corcat vaixell espanyol ha pogut navegar sense que es notessin massa els forats ni el desgavell de la tripulació. Però quan vinguin maldades i sigui indispensable que el poble es refií de qui porti el pòndol del vaixell, si la classe política no ha fet el deures posant una bugada a fons, tant de la roba bruta com de la intransigència mesella a superar els esquemes ideològics del segle dinou, pinten bastos.

I com s’ha de fer aquesta regeneració, direu? Doncs només hi ha una manera: trencant els pactes de silenci i complicitat entre corruptes, corruptors i beneficiaris a títol lucratiu. És a dir: parar d’amagar-se mútuament les vergonyes. Serà de mal pair als ciutadans tota la merda abocada, però si es pot estar segur de que s’ha fet net del tot, segurament es trobarà la manera de superar-ho i començar de nou, aprenent de l’experiència per a no tornar-hi a ensopegar. Si hi hagués penediment vertader i propòsit d’esmena, la societat podria entomar que no anessin a la presó – vivint a costa dels contribuents escarnits una temporada –, i purguessin la culpa tornant fins a l’últim euro amb que s’hagin enriquit i perjudicat el patrimoni públic. Jo no crec, francament. que la classe política que porta les mans brutes sigui capaç d’aquest sacrifici. Ni per anar al cel ni per tranquil•litzar-se la consciència; perquè dubto que en el cel hi creguin massa, ja que no en conec cap que quan li arriba l’hora d’anar “amb el Pare” estigui encantat de pujar al tren; i en quan a la consciència encara en dubto més que sabessin trobar-se-la. No obstant això, no vull anar-me’n a dormir donant-los el gust de ser pessimista. Mentre hi ha vida hi ha esperança...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada