Follow by Email

dijous, 30 de març de 2017

AL LÍMIT DE LA PACIÈNCIA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 30 de març 2017)

● AL LÍMIT DE LA PACIÈNCIA.- No m’agrada insistir-hi però, a la meva manera de veure, els que intentem filosofar sobre la realitat quotidiana des d’una perspectiva positivista, ens costa d’amagar el cap sota l’ala i passar de puntetes sobre les constants provocacions al sentit comú i a la dignitat que hem de suportar. Per exemple: ¿fins quan la bona gent tindrà paciència per parar l’altra galta veient com els que maneguen la vida dels ciutadans, se’ls rifen a còpia d’escàndols polítics i disbarats administratius de tota mena, sense cap consideració per als que estan a la quinta pregunta, repetint que la crisi està morta i enterrada? Ara bé, d’enrarir l’ambient en tenen la culpa tant els mitjans de comunicació, que no es limiten a desembolicar els embolics sinó que temptats pel sencionalisme que fa pujar les vendes i les chares, se’n fan ressò d’algunes notícies posant-hi més pa que formatge a benefici d’inventari; com també a l’administració de justícia per contribuir tant a la lleugera al nerviosisme general. ¿No s’haurien d’exigir responsabilitats a la maquinària judicial que no acaba de donar-se brillo desempallegant-se de les instruccions dels casos de malversació, de prevaricació o d’apropiació indeguda de cabdals públics per part dels seus en teoria servidors? Són endarreriments de mal justificar, que només fan escalfar els ànims.


I és que fa molt mal d’ulls que mentre pelacanyes engrapats per aquesta crisi - que els afortunats tenen el cinisme de dir que ja ha passat a la història -, no saben d’on treure les misses per pagar la minuta d’un advocat que els hi defensi els drets més elementals, la majoria de panxacontents que se’n foten del mort i de qui el vetlla disposin de picaplets d’upa que els hi treuen les castanyes del foc, marejant totes les perdius que se’ls hi posen per davant, i allargant els procediments judicials a base de tracamanyes dilatòries que acaben en prescripcions vergonyants o en arxius per manca de proves que s’han fet desaparèixer. Una justícia lenta i coixa per falta de crosses adequades repèl, com ja ens em cansat de denunciar des d’aquest modest blog; però una justícia que permet tallar el gas, la llum, l’aigua o desnonar d’un espai per a dormir sota sostre als poca-roba que deuen, en comparació, quatre xavos perquè no tenen ingressos, i en canvi es pren tota la parsimònia del món per engarjolar xoriços de coll blanc enllardats en negocis a la salut del patrimoni de tots, és al meu parer una justícia temerària que juga amb pólvora. No em cansaré d’advertir-ho: si no s’hi posa mà ràpidament per acabar d’una vegada amb aquest degoteig constant de merda, per simple sentit comú – on no hi ha mida ella mateixa s’hi posa -, el sistema farà un pet com un aglà, i pel dia després de l’eventual cop de geni dels pelacanyes que acabin perden la paciència, no crec que ningú en tingui escrits els protocols per a no prendre més mal del compte. Ara bé, si ho preferiu no en parlem, no ens posem pedres al fetge abans d’hora i esperem a veure-les venir... Per si de cas, però, encomanem-nos a Job o comprem indulgències, si encara se’n troben i ens ve de gusts deixar-nos ensarronar una mica més. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada