Follow by Email

dimecres, 29 de març de 2017

A MAL TEMPS, BONA CARA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 29 de març 2017)

● A MAL TEMPS, BONA CARA.- Malgrat cada matí sembla que ens llevem amb notícies més desastroses que les del dia abans, no podem deixar-nos abatre ni abandonar la lluita per allò en que creiem, per el món millor en que somniem, en definitiva per allò que ens fa feliços. Ja sé que és molt fàcil de dir-ho i bastant difícil de portar-ho a la pràctica, sobretot quan els vents bufen pel cantó de la desmoralització o del pessimisme veient, impotents, com els que porten el timó de la nau en que estem embarcats sí o sí, fan de tot menys dirigir-la a bon port, perquè enlloc de posar els cinc sentits en sortejar els esculls, la mala mar i els eventuals atacs de pirates, resulta que passen l’estona jugant a nyaus. Els que haurien de procurar que afora només parlessin bé de nosaltres per les moltes empreses i idees importants que som capaços de tirar endavant, de les quals podem inclús presumir-ne legítimament i amb orgull dels nivells d’excel•lència assolits, no sé com s’ho maneguen perquè transcendeixin només les misèries, la fatxenderia d’uns quants impresentables i la mala fama de d’una minoria fastigosa de polítics pillastres, maldestres i caïnites.


A la meva manera de veure, a tots aquests que massegen la seva i de retop també la nostra reputació, comportant-se al marge de la moralitat, de la solvència intel•lectual, de la professionalitat i de les regles de joc democràtiques, no podem pas deixar-los que ens representin ni un dia més. Hi ha massa bona gent que no té res d’impresentable sinó tot el contrari, per exemple la que des del voluntariat més rigorós treballa perquè la solidaritat anorreï la rivalitat, l’enveja i el joc brut; la que sense voler dependre de subvencions que li condicionin la independència, s’inventa cada dia amb els seus escassos recursos actes culturals, de lleure i de foment de la convivència i el respecte per les bones costums; la que sense abaixar el cap i no fer trencadissa innecessària ni inoportuna surt al carrer a expressar el desacord - en tant que societat civil madura -, envers lleis o decisions injustes i perjudicials... Havent-n’hi més de gent assenyada, competent, honrada i responsable, la societat civil sana i treballadora qualificada no pot deixar-se embrutar la bona imatge i el renom, per un grapat de corruptes, ineptes i vividors dels qual convindria desmarcar-se'n sense contemplacions, si cal tallant pel dret. Per tant, ara menys que mai penso que no ens convé arronsar-nos en un racó de casa, aclaparats per tanta merda com ens tiren a sobre. Potser, francament, seria quan tocaria superar les velles rancúnies entre dretes i esquerres, i avançar tots plegats cap a una república on les úniques diferències socials s’estableixin entre honestos i xoriços, entre treballadors i ganduls, entre solidaris i egoistes, entre optimistes i pomes agres, i mai entre ciutadans de primera, segona o tercera. Perquè aquests desitjos no siguin una utopia, doncs, ens hauríem d'acostumar a fer bona cara al mal temps. Això no és hipocresia, sinó resistència. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada