Follow by Email

dimecres, 22 de febrer de 2017

TOTS PODEM ÉSSER - SENSE SABER-HO - INVERSORS EN LA INDUSTRIA DE L’ARMAMENT.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 21 febrer 2017)

● TOTS PODEM ÉSSER - SENSE SABER-HO - INVERSORS EN LA INDUSTRIA DE L’ARMAMENT.- ¿Quants dels manifestants de l’altre dia, en favor d’acollir refugiats a casa seva, poden assegurar que no hi tenien res a veure amb les fàbriques de les armes que massacren els pobles d’on fugen les persones que ens demanen asil? Entre els fons d’inversió més rendibles gestionats pels 14 bancs espanyols més importants, es financen bons, accions i emprèstits de fàbriques d’armes, incloses les prohibides per tractats internacionals, com les mines anti-persones, les bombes de raïm i les que utilitzen urani empobrit. Mai invertir en armes havia estat tan bon negoci com en els darrers anys, sobretot el darrer, que s’han superat tots els índex de referència. La Lockhhed Martin, per exemple, que encapçala la llista de fabricants mundials d’armes ingressa més de 35.000 milions d’euros, una picossada superior al PIB de cent països i cinc vegades més alta que el pressupost que l’ONU destina a  missions de pau. La venda d’armes, doncs, és un dels negocis més rendibles arreu del món, i això que se'n diu la “seguretat nacional”, ha esdevingut un vertader negoci d’Estat, sobre el qual no hi ha llei de la transparència que s’hi valgui per a seguir les pistes de la indústria armamentista subministradora, en la qual, per cert, el fenomen del tràfec d’influències i de corrupció conegut com a “portes giratòries”, és el pa de cada dia. I només a les capitals dels països, sinó a Brussel·les mateix, el rovell de l'ou de l'Otan.

A la meva manera de veure, qualsevol dels de bona fe que abans d’ahir es manifestaven per Barcelona en contra de la guerra en genèric i de l’acollida de refugiats, sense tenir-ne ni idea podien estar ajudant a finançar el fastigós negoci armamentista a través dels seus estalvis dipositats en fons d’inversió accionistes de fàbriques d’armament, amb els quals opera sense tapar-se el nas la Banca espanyola - amb BBVA, Santander, Bankia i La Caixa al capdavant – i també més de quatre Asseguradores que serveixen de tapadora al gran negoci del segle, a canvi de obtenir altes rendibilitats per als fons de pensions que comercialitzen. Els fons d’inversió són un camuflatge perfecte gràcies a la seva relativa opacitat com es basteixen: vés a saber on van a parar els estalvis dels petits inversors, quan l’única cosa que importa als impositors són els beneficis ja que de l’ètica, com que no cotitza, ni se’n preocupen. Fins no fa pas gaire, el propi Vaticà, en teoria un paradigma d’honestedat, tenia capitals embolicats en negocis tan bruts les armes; i malgrat les bones intencions dels darrers Papes, jo no gosaria pas posar la mà al foc per assegurar que les inversions catòliques estan netes com una patena. Aleshores, pensem-hi una mica: si la crisi dels refugiats deriva de les guerres i la destrucció, i si les guerres i la destrucció no són possibles sense disparar armes i llençar bombes, per què no anem a les arrels de tot plegat i extirpem d’una vegada la causa? Què ens ho impedeix, si sabem on està el problema? Creiem, de veritat, que acollint unes quantes dotzenes de refugiats a casa nostra, ho tenim tot resolt i la consciència neta? No ens ho pensem pas: mentre no es pari d’atiar la guerra per col·locar els stoks d’armes noves i usades, això no hi ha Déu que ho pari. És el peix que es mossega la cua. El que passa és que  aquest peix cada vegada s’assembla més a una serp monstruosa que acabarà engolint-nos a tots. Si algun dia s’aixequés el vel de tot l’entramat d’interessos i patums que s’amaguen darrera la industria armamentista, segurament quedaríem esparverats de la hipocresia i de la porqueria que hi trobaríem al darrera d’aparadors aparentment angelicals. Si el vel no és possible esquinçar-lo per raons obvies, almenys que reflexionar-hi serveixi per treure’ns la bena dels ulls.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada