Follow by Email

divendres, 10 de febrer de 2017

SE’N REFIARÀ EN TRUMP D’UN VIATJANT DE GRA CUIT COM A COMISSIONISTA?.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 10 febrer 2017)

● SE’N REFIARÀ EN TRUMP D’UN VIATJANT DE GRA CUIT COM A COMISSIONISTA?.- La conversa entre el senyor Rajoy i el senyor Trump va durar un quart d’hora de rellotge, però descomptant el temps perdut traduint-la d’anada i de tornada, la xerrameca va quedar reduïda a escassos minuts. Segons el gabinet de premsa nord-americà, tot el suc i el bruc del Déu-vos-guard telefònic es podia resumir en un comunicat de quatre ratlles justes, que els portantveus de la Montcloa van farcir de coloms i fum fins necessitar un foli i mig, total per a no dir res: gairebé devien tardar més en escriure la nota de premsa, que parlant els dos presidents. El cas és, que en Rajoy, seguint la tradició espanyola de servilisme diplomàtic que ha caracteritzat les relacions de Madrid amb el capo ianqui, va donar-hi el seu "toc" personal oferint-se per fer-li al senyor Trump d’home bo per a facilitar-li els tractes amb tota l’Amèrica llatina, amb part del món àrab-musulmà i amb els socis europeus més malfiats de les intencions del nou mandatari. La qüestió és si un home tan llest per a manegar negocis que l’han convertit en multimilionari sense escrúpols, tractant a baqueta tothom que li hagi posat pals a la roda o fos un col•laborador inepte, se’n refiarà d’un trist viatjant de gra cuit per a fer-li de comissionista, correveidile i mediador en conflictes.


A la meva manera de veure, després de llegir el triomfalista comunicat amanit a la cuina de la presidència del govern, el ianqui devia quedar una mica desconcertat per la inesperada i presumptuosa proposta professional de l’espanyol i, per sortir del pas de la sorpresa, a l’espera d’estudiar a fons el currículum i els informes de solvència que va dir que li faria arribar, es va interessar per com li anaven els negocis, i el candidat a home bo li va assegurar que havia convertit Espanya era una bassa d’oli i sota la batuta del PP l’economia espanyola s’havia inflat fins a volar a l'altura de la quarta més potent d’Europa. Com que en un quart d’hora hom no pot tocar totes les tecles, va estalviar-se de tirar pedres a la pròpia teulada afegint-hi detalls com l’existència d’un atur que esparvera la terra, que no s’entén amb les regions que lideren la productivitat i el creixement, i que cada vegada que mou un dit en el circ espanyol li creixen els nans. Evidentment, tampoc no van tractar ni de drets humans ni de democràcia, perquè cap dels dos polítics van forts en aquesta assignatura i el murri gallec si una cosa té clara, perquè en la seva vida ha quedat escarmentat moltes vegades des que s'hi va enganxar els dits amb allò del “chapapote de Muxia”, es no embolicar-se amb allò que no hi entén. Tinc vertadera curiositat, doncs, per veure si el president dels Estats Units agafa pel mot al senyor Rajoy i se’n refia de la seva capacitat com expert en diàleg i en tenir mà esquerra, perquè li recondueixi les males marors que amb tota seguretat agitarà la seva peculiar política a Hispanoamèrica, a l’Orient Mitjà i a la mateixa Europa. O si, cosa més probable, es limitarà a actuar com els seus antecessors respecte d’Espanya - des d’allò tan vergonyós de Palomares o d’utilitzar el complaent senyor Aznar de comparsa a les Açores -, fent-la servir de poca cosa més que de catifa perquè els Estats Units no s’embrutissin les botes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada