Follow by Email

dijous, 16 de febrer de 2017

REFLEXIONAR ESTIRANT LES CAMES.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 16 febrer 2017)

● REFLEXIONAR ESTIRANT LES CAMES.- Caminar és un luxe que està a l’abast de totes les butxaques i, científicament, hi ha pocs dubtes de que estirar les cames tingui una influència molt positiva sobre la salut en general de les persones, des de la closca a la planta dels peus. Tots els òrgans del cos se’n beneficien i les xafarderes analítiques palesen a crits que el moviment moderat i ben gestionat de les cames fa disminuir els nivells de colesterol, sucre, pressió arterial i tot el reguitzell de senyals d’alarma, afavorint la rehabilitació cardíaca després d’un infart i disminuint els símptomes de depressió. Simplement movent les cames, ja veieu! Caminant a un ritme proporcional a l’edat, sense forçar la màquina però tampoc deixant-t’ho córrer a la primera cantonada o agafant-s’ho amb la parsimònia del pas de “mirar aparadors”. Caminar vol dir caminar, sense fer-se trampes al solitari. I una de les trampes més comuns i menys criticable, des d’un punt de vista físic, consisteix en endollar-se a l’orella una ràdio o un reproductor de música per passar l’estona i que l’exercici no es faci carregós. Però per oxigenar el cervell el millor es aprofitar la passejada per pensar, per reflexionar a la babalà, sense guions ni musiquetes. En Robert L.Stevenson va escriure un assaig – Excursions a peu –, que s’ha convertit en un clàssic. Entre d’altres consideracions encertades, n’hi ha una que a mi personalment em dóna molts bons resultats a l’hora d’enfornar les reflexions que us serveixo cada dia, a aquesta hora: “mentre caminem, anem pensant en això o allò, a la lleugera, amb un somriure, divagant com pensa un nen, o com pensem al llit quan romancegem abans de llevar-nos al matí, amb una actitud mental de relaxació activa molt favorable al pensament creatiu”.

A la meva manera de veure, doncs, reflexionar mentre es camina afavoreix el control emocional, tant a nivell funcional com també estructural del cervell, sobretot quan s’arriba a l’edat del “si no fos”. Caminar a l’aire lliure és una experiència relaxant que ajuda a equilibrar l’estat d’ànim, i potser m’atreviria a dir que només es pot superar aquest efecte beneficiós, caminant en companyia fent-la petar, però sempre que s’hagi trobat la companyia adequada. És clar que per oxigenar el cervell poden servir altres tècniques que també s’han posat de moda, com el ioga o el tai-txi; però no confongueu “meditació” amb “reflexió” que són dos coses diferents, diferència de la qual un altre dia en podem parlar. Qui sap si per a meditar, la postura estàtica sigui la més recomanable, però per a reflexionar no en tingueu cap dubte que es millor moure’s. En Montaigne deia que la ment no li funcionava, si les cames no li donaven corda. En Nietzsche acusava alguns filòsofs alemanys que la seva filosofia feia pudor de cervesa i d’estufa, perquè s’estimaven més “estirar el colze” que “estirar les cames”. I dos mites moderns de les noves tecnologies - perquè no m'acuseu de citar només a "carques" -, com Steve Jobs o Mark Zuckerbert, eren coneguts pels seus “walking meetings”, és a dir: reunions de treball tot caminant. Potser no us ho creureu, però aquesta reflexió d’avui la vaig rumiar ahir durant la meva passejada matinal de cada dia. I no m’ha quedat tan malament, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada