Follow by Email

dimecres, 1 de febrer de 2017

LA XENOFÒBIA S’ESCAMPA COM UNA TACA D’OLI. N’HI HA PROU AMB MANIFESTAR-SE? (1ª part

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 1 febrer 2017)

● LA XENOFÒBIA S’ESCAMPA COM UNA TACA D’OLI. N’HI HA PROU AMB MANIFESTAR-SE? (1ª part).- Cada vegada que envaeixen societats més o menys aburgesades d’Occident, colles de refugiats que fugen de les guerres, les repressions o les misèries de casa seva, desperten alarma, rebuig i, fins i tot, fastig i odi, en part d'aquestes societats on busquen asil, atrets pel seu benestar i nivell de vida. Inclús dintre societats que temps enrere estaven predisposades a acollir persones derrotades i arruïnades física i psíquicament – no sempre per oferir-los una segona oportunitat, sinó més aviat per aprofitar-se’n com a força de treball barata, diguem-ho clar -, va a l’alça un sentiment de basarda o de por envers els forasters, als quals veuen com una amenaça. En la mesura que aquest sentiment es nota, comencen a escoltar-se acusacions de xenofòbia procedents de sectors defensors dels drets humans, mentre els acusats repliquen indignats negant que en siguin, de xenòfobs. “Nosaltres no ho som així” – protesten, però més que res perquè el mot “xenòfob” el consideren un insult i els emprenya que puguin trobar-se'n mostres en el seu tarannà. Precisament, perquè serveixi de base a la reflexió que entre avui i demà us proposo de fer, m’ha semblat adient escenificar un dels molts comentaris que es poden trobar a Internet tot sovint, els quals resumeixen, en poques paraules, els prejudicis que la immigració indiscriminada es perceben des del carrer estant, per part de persones que no són més bones ni més dolentes que qualsevol de nosaltres i que potser fins i tot tenim de veïns.
“- Votaré el partit que defensi als catalans i a Catalunya dels invasors.
- Jo també, a la merda el bonisme.
- No siguis xenòfob, per l’amor de Déu! On has endreçat l’humanisme?
- D’acollir milers i milers d'estrangers amb tot pagat i amb els nostres diners, d’això se’n diu humanisme ?
- Una cosa es certa, la nostra capacitat d’acollida es limitada. I, d’altra banda, qui controla i orienta els fluxos de refugiats, no seran els nostres enemics? I això que dic no és xenofòbia!
- Ah! no?
- Clar que no, és una simple qüestió de sobirania!
- D’acord! Jo votaré qui no es comprometi a acollir gent de altres procedències per sempre més. Quan facin falta, que vinguin; però quan s´acabi la seva feina, doncs que torni´n d´allà on van venir, abans de que anem a l’atur siguem nosaltres.
- i com els convidaràs a sortir?
- Al Canadà, Austràlia i d'altres països hi ha una cosa que se'n diu visats. Si no tens feina, no es renoven.
- Pregunta't qui té xenofòbia. I pregunta't també qui no s'integra i busca la provocació amb qui els ha acollit. Fa uns quants anys que hi volten musulmans per casa nostra, però al principi s’integraven, i no veies gaires nicabs i encara menys una dona amb burca, que no sabies ni de què et parlaven. Tota aquesta “normalitat” va acabar amb l’arribada dels imans, o no?
-Si, si, pregunta, pregunta...
- Es pot demanar integració als nouvinguts? Podem imaginar com ens tractarien si haguéssim de refugiar-nos als seus països?
- Es curiosa la síndrome d'Estocolm que patim. Hem estat sota la bota espanyola - encara hi som - amb totes les seves imposicions, prohibicions i menysteniments cap a la nostra història, cultura i llengua. I ara resulta que fa quatre dies venen d'una cultura completament allunyada de la nostra i qui s’hi ha d'adaptar som nosaltres, no sigui cas que reivindicar una cultura catalana a Catalunya sigui de gent dolenta, perversa i insolidària.
- Jo ja n’estic fins al cap d’amunt de totes aquestes bestieses!”

De converses semblants, segur que n’hem escoltat més d’una, però malgrat això, no ens agrada reconèixer que, encara que potser només sigui en el fons del nostre subconscient, uns forasters més que d’altres ens fan angunia. Per aquesta raó, en determinats moments de la història, crides populistes com “primer els de casa”, troben ressò en una població histèrica i esverada que pot arribar a donar el poder a xenòfobs de veritat, com en Trump o els europeus de la seva corda que pensen seguir-li els passos. N'acabem de parlar demà? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada