Follow by Email

dimecres, 8 de febrer de 2017

EN UN PAÍS DE MAL PAGADORS, HI HA MOLTA GENT COMPLIDORA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 8 febrer 2017)

● EN UN PAÍS DE MAL PAGADORS, HI HA MOLTA GENT COMPLIDORA.- Ja en tinc la pipa plena que cada dos per tres em refreguin pel nas que en aquest país hi ha molts morosos, perquè em deprimeix. Que l’índex de morositat als balanços dels bancs sigui alt i es vegin obligats a fer previsions per insolvència, penso que no és la notícia més interessant que poden destacar als papers, sinó que seria molt més adequat reconèixer que una majoria de la població té per costum pagar el que deu. Precisament en temps de crisi, els mitjans s’haurien d’escarrassar més en veure les ampolles mig plenes que no pas mig buides i en quan a la morositat se n’hauria de parlar més assossegadament, començant per analitzar quants dels morosos no paguen els deutes perquè estan a la quinta pregunta, quants pagarien si els propis creditors els hi donessin peixet i no els acuitessin sense pietat, i quants es trobem com es troben perquè no se saben administrar els ingressos i malgasten, malgrat la crisi, més del que tenen. Perquè encara hi ha un grapat de persones que no es poden resignar a privar-se de fer-se un homenatge de tant en tant o de regalar-se una de les petites alegries que es podien permetre ahir, i que ara són un luxe que obliga a estirar més el braç quela màniga.

Tanmateix, crec que un exercici analític semblant al que he proposat envers els morosos, s’hauria de fer en relació als que paguen els deutes, i no despatxar-ho amb un simple: “senyal que hi ha gent que no té problemes per arribar a fi de mes perquè es guanya molt bé la vida”. Ep, parem el carro! Entre aquest col·lectiu que no s’endeuta hi ha un important nombre de persones que han de fer equilibris per ser complidora i no quedar a deure res, a les quals almenys se’ls hi hauria de reconèixer el mèrit. Perquè és un mèrit, no us en càpiga cap dubte, mantenir com a “valor” el fet de tenir paraula, ja que “ser complidor” costa sacrificis i sovint renúncies doloroses, i afecta a molta més gent del que sembla llegint els informes bancaris sobre morositat.


A la meva manera de veure, no es gaire coherent que molts d’aquest que fan mans i mànigues perquè ningú els hagi de tibar de l’americana, siguin maltractats per la banca que fa el ploramiques, amb l’excusa de la morositat, per fer-se l’estreta a l’hora de concedir un crèdit. Amb un exemple n’hi ha prou: a l’hora de negociar els interessos d’una hipoteca o d’un crèdit personal poques vegades, per no dir mai, ser un bon pagador es considera un mèrit per aconseguir un tracte decent. Quants botiguers de la postguerra no varen fer prosperar el seu negoci “fiant” a persones que malgrat anaven “justetes”, tenien fama de ser complidores? En fi, per no allargar-me més però sense deixar-me res al pap, m’agradaria saber si els bancs morosos amb les comunitats de propietaris, a les quals no paguen la quota comunitària corresponent a pisos dels quals en són titulars perquè n’han desnonat - a la brava i sense haver-los donat una segona oportunitat per a refer-se als seus propietaris -, també s’afegeixen a l’estadística de morositat que fan servir d’excusa per esprémer una mica més el suc als complidors.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada