Follow by Email

dimecres, 8 de febrer de 2017

“EN PLA SOVIÈTIC”: UNA PALLISSA A L’ANY NO FA MAL

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous febrer 2017)

● “EN PLA SOVIÈTIC”: UNA PALLISSA A L’ANY NO FA MAL.- Els parlamentaris russos i els seus cosins germans romanesos pretenen treure’s de sobre els problemes simplificant-ne la incidència. Els pescadors de la costa en dirien d’aquesta simplificació que volen introduir en els seus respectius codis penals, rebutjar la morralla; però a mi em sembla més que una simplificació, és un escarni. ¿On s’és vist que a un paio que apallissi una dona no li passi res, sempre que no l’hagi deixat baldada, pugui demostrar que n’és el marit i juri que només l’estomaca un cop a l’any? Doncs a partir d’ara, a Rússia serà legal. ¿O que a un polític que s’hagi untat els dits d’oli posant la mà a la caixa, no se li tingui en compte estar corromput mentre el botí afanat no superi els 44 mil euros? Doncs podia haver esdevingut legal a Romania, si els ciutadans no fes una setmana que surten cada vespre a cantar-li el nom del porc al seu govern, des de la plaça major. Estava dubtant si definir aquestes iniciatives parlamentàries com a llei de l’embut o pla soviètic, quan m’he decidit per aquest darrer qualificatiu que, per cert, em sona fatal des que era petit. En efecte, vés a saber a qui se li va ocórrer, per primera vegada, de fer servir l’expressió “en pla soviètic”, per fotre-se’n de les decisions preses tirant pel dret, sense miraments. No sé a qui se li acudir, però va fer dòmino. Quan jo era jove, recordo que quan algú al•ludia a que quelcom s’havia executat o dit “en pla soviètic”, a tothom li feia mala astrugància i arrufava el nas posant-se a la defensiva. Doncs mireu, aquestes simplificacions legislatives d'ara dels russos i romanesos, endinyades “en pla soviètic”, francament em fan vomitar.


Però encara se’m regiren més les tripes en escoltar a més d’un setciències comentarista, justificar ambdues aberracions polítiques i jurídiques amb l’excusa que “són coses de la seva cultura”. Com si violència de gènere i corrupció política tinguessin res a veure amb la cultura. A mesura que s’han relaxat les costums i determinats valors s’han llençat a la paperera de la història - manllevant una expressió col•loquial que van popularitzar les senyoretes cupaires -, una part de la societat s’ha contaminat d’un mantra recurrent, que confon progressisme amb fotre-se’n del mort i de qui el vetlla. El problema és que els mitjans prefereixen posar a l’aparador de l’actualitat les ocurrències, estirabots i provocacions dels que no tenen manies per exhibir-se com són sense tallar-se un pèl, per tal de fidelitzar una audiència disposada a comprar-ho tot, per més estúpid i contracultural que sigui, i que passen olímpicament de la normalitat carrinclona dels que consideren carques perquè creuen en el respecte, l’obediència, la discreció, l’esforç i la competència. Els controladors de shares conclouen que la formalitat és avorrida i no ven una escombra. I d’aquesta manera, la societat es va malacostumant a confondre’s de valors i a disculpar bestieses, com les que comentava al principi, repetint allò de que aquella gent “són d'una altra cultura”. Més d’un maltractant de gènere, d’aquest que no se’n sap res fins que no en fan una de tan grossa que ja no té remei, avui envejarà la butlla russa que permet pegar la parenta un cop a l’any, perquè una pallissa cada dotze mesos no compte per guanyar punts en la classificació de malparits. I encara sort que els romanesos han fet tirar enrere la llei que havia aprovat el seu govern, perquè no fos cas que la gracieta s’encomanés a d’altres legisladors de màniga ampla. Espero que tampoc tingui imitadors la broma Putinesca. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada