Follow by Email

dissabte, 28 de gener de 2017

QUIN CRAK EN RAJOY, ESPERANT QUE PLOGUI!

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 27 gener 2017)

* Aquesta reflexió va generar 956 entrades, verificades i controlades directament des del blog o des del mur a Facebook *

● QUIN CRAK EN  RAJOY, ESPERANT QUE PLOGUI!- Renoi!, aquesta tropa de polítics que no et deixen fer una becaina, perquè cada vegada que obren la boca és per deixar-nos parats o, com diria un castís, per “cagar-la”. M’havia agafat un parell de dies de festa al blog per “assumptes personals” i resulta que en Rajoy, entre d’altres excel•lentíssims bocamolls d’aquest país, m’ha aixafat la guitarra i ja em teniu tornant a la feina abans d’hora, perquè el viatjant de gra cuit ha fet palès allò que jo, modestament i a la meva manera de veure, m’he cansat de repetir des de fa temps: que la disfressa de cap de govern li va gran al senyor Rajoy, des de la seva galdosa relliscada gallega, amb allò del “xapapote”. Però ahir l'home es va superar i s’ha guanyat a pols, i ningú li podrà prendre ja, el dret a passar a la història com el paradigma suprem de governant eixorc, per a no dir impotent, gràcies a la doctrina que ha acabat patentant com a filosofia troncal de la seva vida política: resoldre els problemes “esperant que plogui”. S'ha de ser un gran viatjant de gra cuit per saber que sempre acaba plovent, i que un bon xàfec ho arregla tot: des de la sequera a l’encariment de l’electricitat, passant per qüestions “menors” com l’atur, la fallida de les pensions, l’amenaça de secessió catalana o un dèficit públic desbocat I, naturalment, per emportar-se’n tota la porqueria que emmerda el seu partit, no hi ha cap remei millor com un bon cop de mànega d'aigua a pressió per a no deixar-ne ni rastre de la corrupció i de la merda acumulada. La coneguda copla: “Que llueva, que llueva, la Virgen de la Cueva, los pajaritos cantan i las nubes se levantan… “ és possible que, en vistes de l’èxit mediàtic de la “doctrina Rajoy” exposada ahir urbi et orbi, aquesta lluminària gallega, la proposi, en el proper congrés del partit, com l’himne oficial del PP.

S’ha acabat, doncs, trencar-se les banyes planificant a llarg termini les polítiques més convenients, intentant fer quadrar els números del pressupost posant pedaços a tort i a dret per dissimular els forats d'una mala administració, barallar-se amb les rebeques autonomies... “Espereu que plogui, i veureu que tot s’arreglarà” -, serà el nou mantra de la Montcloa. El problema esdevindrà si enlloc de caure aigua mansa, plou a bots i a barrals, enmig d’un temporal de llamps i trons, i es desborden rius i es trinxen ponts... Ja t’he previst què farà, si la pluja espatlla el país més del que ja n’està? Si aquest home no estigués tan distret cuinant gra, sabria que mai plou a gust de tothom, i que ni amb tota la ajuda del clero fent rogatives, ni invocant les seves bruixes gallegues perquè facin encanteris, aconseguirà que la pluja li resolgui els problemes d’Estat. Per aconseguir governar bé, no fan falta bruixots fent encanteris, ni capellans implorant la pluja, ni molt menys viatjants de gra cuit, sinó autèntics estadistes. I, per desgracia, gent d’aquesta mena no n'hi ha gaire i no creix plantant una rega a l’hort d’aprenents de polítics, esperant que plogui perquè es facin robustos com un roure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada