Follow by Email

diumenge, 8 de gener de 2017

QUIN COMENÇAMENT D’ANY! UNA MASSACRE PER DIA I CAMPS DE LA VERGONYA SOTA ZERO

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Diumenge 8 de gener de 2017)

● QUIN COMENÇAMENT D’ANY! UNA MASSACRE PER DIA I CAMPS DE LA VERGONYA SOTA ZERO.- Si fos a casa nostra que cada dia la vida de dotzenes de persones quedessin destrossades per massacres, ja no quedarien parets lliures on enfilar-nos, ni pararíem de fer manifestacions i minuts de silenci; però mentre passi a casa dels altres, a quilòmetres de distància, sembla que no ens afecta, almenys aparentment, perquè em sembla que es poden comptar amb els dits d’una mà, i ens en sobrarien, les protestes al carrer o als parlaments tan democràtics d’occident, en contra dels terroristes que en nom de l’Islam envien suïcides, sovint criatures, a massacrar infidels, vagin d’uniforme o siguin persones civils. No vull pensar que no es facin casserolades, manifestacions i solemnes declaracions parlamentàries de condemna als terroristes i de suport a les víctimes, per allò de nadar i guardar la roba, és a dir: per a no provocar la fera. Es curiós que les potències mai s’acabin posant d’acord per combatre el terrorisme o per treballar per la pau amb fets i no amb paraules, perquè pel que es veu en política global cada país té interessos contradictoris, inclús en una qüestió sobre la qual la tebiesa no hauria de valdre. A vegades hi ha silencis que fan fàstic i complicitats encobertes que farien vomitar si es coneixes la veritat de tot plegat, començant pel tràfec d’armes que inexplicablement cap prohibició ni bloqueig, ni beneit per la mateixa ONU, atura. Qui sap si perquè del comerç de les armes en viu massa gent que passa per honrada i, fins i tot, democràtica.


Tanmateix, com s’explica que no sigui notícia de primera plana a tots els diaris del món que amb l’ona de fred que arrasa mitja Europa, sobre tot el sud, hi hagi milers i milers de criatures i d’avis que en els camps de refugiats de la vergonya, de Grècia per exemple, s’ho passen com poden dintre de tendes de campanya de nyigui-nyogui, sense més calefacció que quatre mantes i el caliu dels cossos quan s’acosten els uns als altres per combatre el tremolor. Avui es publica que a l’Europa glaçada han mort unes trenta persones de fred. M’agradaria saber si algú ha comptabilitzat els cadàvers que s’han enterrat per aquesta mateixa causa als camps de la vergonya, un d’ells instal•lat a la idíl•lica i abans d’ahir elitista illa de Lesbos. O és que en aquests camps la dona de la dalla, les pneumònies o la simple grip passen de llarg? Jo ja ho entenc, si els diaris i els noticiaris plantifiquessin a les portades les tristes realitats dels camps de la vergonya o la vergonya de les potencies que només s’exalten contra el terrorisme quan la bomba els hi esclata sota el seu cul, aquest cap d’any no haguéssim tingut estómac d’empassar-nos sopars pantagruèlics, el cost de cadascun dels quals trauria la fam durant un mes a una persona sense recursos. O potser tant se’ns en dóna? M'agradaria saber-ho, per decidir si faig parar aquest tren i foto el camp. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada