Follow by Email

dijous, 19 de gener de 2017

PER ESMORZAR M’HE CRUSPIT UNA TRUITA D’ALLS, I HE TRENCAT TRES OUS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 18 gener 2017) * Aquesta reflexió ha generat 915 entrades, verificades i controlades directament des del blog o des del meu mur a Facebook..

● PER ESMORZAR M’HE CRUSPIT UNA TRUITA D’ALLS, I HE TRENCAT TRES OUS.- A la dona li he dit: “avui em faré la truita jo mateix, perquè vull experimentar què se sent quan trenques ous per fer-te-la”. M’ha mirat com si estigués sonat, qui sap si volent dir: “no et refot! Que no te les faig bé les truites, o és que te’ns alguna queixa de com et remeno els ous?” M’ha calgut explicar-li que bona part de la gent guapa de Madrid que no s’ha fet mai una truita, pateix una diarrea mental trencant-se el cap sobre quanta força bruta o violència es necessita, per trencar un parell d’ous a la cuina, abans de fer una truita de patates o a la francesa, perquè la dona acabés comprenent la meva preocupació. I per tal que la “passa” madrilenya no se m’encomanés, ha consentit en que, sense que serveixi de precedent, avui em fes jo l’esmorzar i fes neteja de tantes cabòries. De fet, qui va enrederar la troca a Madrid va ser un fiscal que, tot i parlar un català quasi perfecte en la intimitat com ho va palesar en alguns moments de l’interrogatori al regidor Coma, de Vic, resulta que anava de bòlit i com un disc ratllat preguntava a tort i a dret què significava això de “que per fer una bona truita s’han de trencar primer els ous”. Ep! No se us acudeixi de titllar d’ignorant a qui no sap una cosa tan elemental com que abans de posar els ous a la paella s’ha de cascar la closca, perquè encara que us sembli mentida, hi ha gent que mai de la vida ha fet una truita i, per tant, no en té ni idea que no podrà remenar la clara i el rovell si no trenca l’ou. Llevat que en comptes de truita vulgueu esmorzar ous ferrats, que llavors amb una delicada pressió en el punt indicat de la closca, podeu deixar caure el farciment directament a la paella, o encara millor si us decanteu per ous passats per aigua.

I no se us acudís mirar-vos-el amb menyspreu ni endinyar-li algun moc a qui us sembli que fa veure que ve de l’hort, quan insisteix tant en buscar tres peus al gat d’una expressió tan col•loquial, que fins i tot la canalla de pagès sap que l’àvia no farà una bona truita sense trencar uns quants ous. Tanmateix, ni goseu posar en dubte el pedigrí democràtic de qui no sap com es fan les truites, perquè trobaríem molta gent que d’ous potser no n’ha remenat mai, però que és un expert en llençar-los en manifestacions de protesta. Hi ha molta gent experta en esclafar ous fora del plat, i aquesta operació potser sí que requereix un determinat grau de destresa, punteria i mala llet. Però per trencar ous per fer una truita no cal cap esforç de flaquesa, ni tenir mala llet, ni ser una persona violenta, ni tan sols tenir punteria, perquè només es tracta de buidar la closca al plat i amb una forquilla remenar per fer una bona barreja. Vaja, us ho asseguro, ara sí per experiència: m’he fet la truita d’alls i m’hi he llepat els dits, sense que ni els ous trencats fessin un ai! o un sospir de dolor. De manera que si coneixeu gent de Madrid desvetllada preguntant-se com serà això de trencar ous, angoixats perquè no es tracti d’una consigna dels rebecs i mals espanyols de l’estelada, digueu-los-hi que dormin tranquils que no es prepara cap revolució. Ho he provat aquest matí això de trencar ous, i m'ha sortit una truita que hi cantaven els àngels. L’estómac sí que s’ha accelerat gaudint d’un esmorzar tan exquisit. Potser l’únic detall revolucionari en tota aquesta història, eren els alls tendres, que picaven com uns malparits. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada