Follow by Email

dimecres, 11 de gener de 2017

JA QUE LA MINISTRA VOL REVISAR EL COPAGAMENT DELS MEDICAMENTS, PARLEM-NE!

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimecres 11 de gener de 2017)

● JA QUE LA MINISTRA VOL REVISAR EL COPAGAMENT DELS MEDICAMENTS, PARLEM-NE!- En un país on fins fa pocs mesos, segons resums de l’agencia EFE, varen aflorar fraus tan vergonyosos com que 800.000 titulars de targetes de beneficiaris de la Sanitat Pública en realitat no estaven donats d’alta a la Seguretat Social, o que es varen identificar 150.000 morts que figurava que estaven vius, perquè uns quants se n'aprofitaven per treure receptes i medicaments de franc, o que un 10% de la medicació que s’adquireix a la farmàcia no s’utilitza (uns 1.100 milions d’euros a la bassa, segons càlculs de la pròpia SS), em sembla molt pintoresc, per a no qualificar-lo amb paraules més gruixudes, que la ministra de Sanitat d’aquest país perdi el temps especulant recuperar una part del dèficit farmacèutic escanyant una mica més els pensionistes congelats, retocant a l’alça llurs aportacions al copagament que, des del juliol del 2012, en Rajoy va imposar si us plau per força, contradient els seus compromisos electorals. Abans de jugar a nines amb la Sanitat Pública, angoixant la gent gran, per què no es planteja qüestions relatives a les prestacions farmacèutiques que sí que grinyolen de veritat? Perquè no pugui dir que la meva reflexió no és constructiva, li ofereixo les següents idees perquè vagi rumiant si no creu que s’han de revisar moltes altres coses abans d’amargar la jubilació a tanta bona gent:
1)- ¿Si l’aportació dels treballadors en actiu al copagament es del 40% (amb ingressos inferiors a 18.000 euros), del 50% (amb ingressos entre 18.000 i 100.000 euros) i del 60% (amb ingressos de més de 100.000 euros), per què els Mutualistes i classes passives de MUFACE, ISFAS i MUGEJU (és a dir, funcionaris en general) l’aportació la tenen congelada en un 30%) ?
2)- ¿Si els perceptors de prestacions derivades d’accident de treball o malaltia professional estan exempts de copagament, per què no reben el mateix tracte, per exemple, els invàlids com a conseqüència de malaltia, per exemple una esclerosis múltiple o un ictus?
3)- ¿Per què a l’hora de calcular l’aportació farmacèutica només es tenen en compte els ingressos de l’assegurat quan presenta declaració de renda individua, sense tenir en compte els de la resta de la família?
4)- Estaria d’acord amb la ministra que qui més guanyi que més pagui i en que els trams de renda entre els jubilats que ingressen entre 18.000 i 100.000 euros és poc progressiu, però li plantejaria que provi de passar el mes amb uns ingressos de 18.000 euros bruts/any o inclús de 30.000 euros (un luxe, segons ells), i veurà el pa que s’hi dona per arribar a fi de mes, ¿per què, doncs, tan frívolament una ministra responsable planteja en una tertúlia radiofònica revisar a l’alça el copagament de les medicines?

Finalment, crec que la ministra hauria de tocar de peus a terra per entendre l’emprenyada dels jubilats que, després de pagar religiosament durant trenta, quaranta o més anys, entre ells i l’empresa unes quotes obligatòries a la Seguretat Social amb el compromís de rebre una pensió de l’Estat, revaluada anualment per garantir el seu poder adquisitiu, amb l’excusa de la crisi s’han acabat les revaluacions i, a sobre, han de suportar retallades en prestacions socials que repercuteixen directament a la baixa en aquesta pensió. En aquestes condicions, quan la ministra va temptejar la possibilitat de revisar el copagament, ¿com és pensava que serien rebudes les seves paraules? També en el capítol de compromisos incomplerts hi ha el de la gratuïtat de les prestacions farmacèutiques a partir de la jubilació. És cert que la despesa farmacèutica era insostenible, però la solució no era carregar-se el compromís amb els jubilats, sinó controlar millor perquè amb la cartilla dels avis no s’hi camuflessin receptes de medecines que no se les prenien pas ells, o als laboratoris que es feien la barba d’or subministrant a la Sanitat Pública i permetent-se pagar comissions als metges que més receptaven determinades marques suggerides pels visitadors... Totes aquestes negligències de gestió està segura la ministra que s’han eradicat del tot? ¿Per què després de parlar-ne tantes vegades, els laboratoris no fabriquen dosis més petites de medicaments per evitar malgastar-ne? Si es dedica a descabdellar el que li he exposat, qui sap si podria rebaixar la despesa sense recórrer a les víctimes propiciatòries de sempre: els jubilats. No cal que em doni les gràcies per aquestes reflexions, senyora ministra; ja fa temps he assumit que dient les veritats perds les amistats. Però es dorm de conya, li asseguro. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada