Follow by Email

dijous, 12 de gener de 2017

ELS TEMPS ESTAN CANVIANT: ENLLOC D’ESTADISTES HAUREM DE CONFORMAR-NOS AMB PALLASSOS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 12 de gener de 2017)

● ELS TEMPS ESTAN CANVIANT: ENLLOC D’ESTADISTES HAUREM DE CONFORMAR-NOS AMB PALLASSOS.- Una de les perverses conseqüències de la globalització i dels avenços tecnològics desbocats, és que només les persones més ben preparades – al marge del seu sexe o del seu color de pell -, són les que estan en millors condicions d’aprofitar les oportunitats de triomfar en la vida, mentre que els que tenen menys estudis o només la força dels seus braços per obrir-se camí se senten cada vegada més marginats i desesperats; tant que es converteixen en carn de canó de totes les varietats de populisme, que des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra els festeja. Fenomen que, evidentment, es manifesta “democràticament” a través de les urnes. És una dada contrastada, per exemple, que en el passat referèndum britànic, un 75% dels llicenciats universitaris eren partidaris de quedar-se a Europa i només el 25% recolzava el Brexit: exactament al contrari dels votants sense estudis universitaris, que en un 73% estaven a favor de tocar el dos. I de l’anàlisi sociològic dels resultats electorals nord-americans se’n desprèn que els votants d’en Trump són majoritàriament blancs i sense cap títol superior. Què vol dir això? Simplement, que aquella gran gentada que la globalització ha arraconat, han votat com han votat no perquè siguin uns ignorants o uns poca-roba, sinó, perquè tenien clar que el discurs populista era l’únic que creien de bona fe defensava els seus interessos. El problema és que, per desgràcia, liderant els moviments populistes no ni ha estadistes honestos sinó, sovint, il•luminats, somiatruites i, en alguns casos, simples pallassos. Però el pitjor és que el denominador comú del seu éxit es que saben furgar els sentiments, les ferides i els greuges d’un electorat trepitjat, marginat i fart de les promeses dels polítics tradicionals i dels cabassos de corrupció que han generat.


En Trump ahir va comportar-se com un pallasso (en el sentit que un polític no pot fer pallassades), i no com un estadista i líder mundial. La qüestió és que les seves desbarrades no fan riure com les dels bons pallassos, encara que els seus votants, de moment, l’aplaudeixin perquè diu el que volen escoltar i en el seu llenguatge planer, i fa seus tots els estirabots que ells estaven farts de cridar al carrer sense que ningú els en fes cas. El mateix passa amb en Grillo, a Itàlia, o Le Pen, a França, i amb tot el reguitzell de migs bruixots migs pallassos que, com l’holandès Wilders, pretenen abanderar els milions de ciutadans farts de la correcció política i les elits. “Els farem fora a tots!” – prometen, però el que no diuen és que substituiran un establishment caduc per un altre, el seu, i que, com sempre passa després de les rebolcades polítiques, els únics que es s’hauran mogut en la foto seran els que volien manar, que s’hauran enfilat al poder, i els que manaven, que s’hauran enfonsat a l'oposició; però el poble continuarà estan al bell mig de la postal, menjant-se les seves frustracions i covant, sinó les mateixes misèries, unes de semblants. Els partits d’extrema dreta i d’extrema esquerra i els ultranacionalistes-proteccionistes guanyaran probablement escons i influiran en els resultats electorals de tota Europa, en gairebé tots els casos alimentant-se del rebuig als fluxos migratoris. El no a la immigració lidera les enquestes en nacions tan progressistes com Suècia, Dinamarca i Finlàndia, i ahir mateix el líder dels laboristes britànics també es va mostrar partidari de tancar la porta de casa als forasters. Per què? Doncs, senzillament, perquè tots paren l’orella envers al poble. És això, “populisme” o no? Vosaltres mateixos! En qualsevol cas, el problema, repeteixo, no és el populisme sinó que les queixes del poble les canalitzin personatges carismàtics però sense gota de seny ni de sentit comú, actuant com vulgars escalfabraguetes quan no fent el pallasso, enlloc de comportar-se com autèntics estadistes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada