Follow by Email

dimecres, 25 de gener de 2017

EL BRAM DE TRUMP: “PRIMER ELS DE CASA”; ES CARREGARÀ LA GLOBALITZACIÓ?.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 24 gener 2017)

* Aquesta reflexió va generar 814 entrades, verificades i controlades directament des del blog o des del mur a Facebook *

● EL BRAM DE TRUMP: “PRIMER ELS DE CASA”; ES CARREGARÀ LA GLOBALITZACIÓ?.- No ho sé, però si diria que el somni d’un món solidari, just, sostenible, amable amb els més fràgils de la societat, entre d’altres principis cívics, humanistes i morals, haurà donat qui sap quantes passes enrere, si és que ja no s’estarà començant a estimbar pel camí del pedregar, si prospera la doctrina Trump. Quan a casa nostra, un tal Anglada va irrompre a l’escena política com un elefant en una cristalleria, amb un programa que es resumia en una sola frase de quatre paraules –“Primer els de casa” -, els que no s’havien begut l’enteniment se’l vàrem espolsar de sobre sense contemplacions, declarant que a Catalunya no hi tenien res a fer els feixistes, encara que parlessin en català per ensarronar millor el poble, abusant de la seva confiança. Com no podia ser d’altre manera, d’aquells escalfabraguetes ja se’ls ha perdut de vista  i, tant de bo, també se n’hagi perdut la llavor; però compte!, perquè per obra i gràcia dels vots de bona fe de ciutadans americans i demòcrates, des de divendres passat la nació més poderosa i influent del món té al capdavant un president entortolligat amb una bandera xenòfoba i excloent d’una part del poble, bandera més vella que l’anar a peu, però que em pensava que l’havíem colgat junt amb les cendres de Hitler: “Primer els de casa!”

I aquest president septuagenari, de qui tinc els meus dubtes sobre si s’aguanta els pets, no diu una barbaritat tan grossa per ganes de fer-se el fatxenda o fastiguejar. Aquest paio s’ho creu de veritat el que predica a totes hores, toqui o no toqui, com si fos un robot amb un disc ratllat. Però el pitjor no és que aquest mascle alfa, segons pròpia confessió, de cabell panotxa que li dóna certa semblança amb un pallasso, n’estigui convençut del seu credo, sinó que una part important dels ciutadans americans li fessin confiança perquè necessitaven arrapar-se a l’esperança que, tancant les portes de casa a pany i forrellat, fotent escales avall els forasters i deixant a l’estacada els de fora quan tinguin problemes - perquè en el nou ordre mundial que pretén imposar en Trump cadascú se les haurà d’apanyar com pugui -, s’acabarà la misèria i els “de casa” lligaran els gossos amb llonganisses.

A la meva manera de veure, em costa de creure que aquest paio que s’ha fet multimilionari gracies a la globalització i al capitalisme agressiu, esclafant vés a saber a quants caps de desgraciats competidors que li feien nosa - desenganyem-nos, els milions a punta pala no es fan passant el rosari, ni a les ONG -, ara renegui del seu passat d’explotador il•lustrat i s’hagi disfressat de redemptor dels oprimits que, els de la seva confraria, no deixant res per verd a l’hora de guanyar diners, varen desmotivar, arraconar o arruïnar. A la meva manera de veure, doncs, tots els que encara creiem que aquest món tindria remei si la prioritat dels governants fos el benestar les persones enlloc de llepar el capital i el poder, oposem al bram d’en Trump i dels que pensen com ell, allò que cantava en Sisa fa anys: “Passeu, passeu, benvinguts a casa meva, que és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú...”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada