AMORS PLATONICS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dilluns 30 gener 2017)

* Aquesta reflexió la van llegir ahir 884 persones, entrades verificades directament pel controlador del blog o confirmades al mur a Facebook *

● AMORS PLATÒNICS.- Avui Plató cauria de cul a terra si veies com s’ha vulgaritzat aquell concepte d’amor, que per sempre més va quedar vinculat al seu nom. Com de ben segur recordareu, el filòsof grec solia convidar els seus deixebles a reflexionar, divagant sobre allò que els encuriosia de la vida, i en un d’aquells “Diàlegs” que algú ens va transcriure, l’anomenat “el banquet”, vet aquí que a sis deixebles els engrescà a fer la dissecció d'un sentiment tan noble com és estimar. En el transcurs d’aquell banquet-tertúlia improvisat – potser fou un precedent de les actuals “tempestes d’idees o brainstorming - es barallaren opinions tan interessants, contradictòries o complementàries sobre el tema proposat, com les següents: “l'amor inspira les grans gestes”; “l’amor transforma la pròpia personalitat”; “tota la naturalesa està xopa d’amor”; “l’amor és un reflex del desig humà de trobar cadascú allò que li falta, la seva altra meitat” o “inspira el desig de rebre amor les persones que es creuen dignes de ser estimades”. Finalment fou el deixeble predilecte de Plató, en Sòcrates, qui resumeix la conversa d’aquella agradable vetllada, afirmant i concretant que “l'amor impulsa els humans cap a la seva plena realització”. I per primera vegada es fa servir el terme “amor platònic”, per a definir aquesta variant de l’amor, 200 i pico d'anys abans de Crist, com “la forma superior i més sublim d’estimació, que deixa en segon pla la bellesa externa per enamorar-se de la bellesa interna, del caràcter i de les idees d’una persona, renunciant resignat al sexe”.

Això no és cap novetat i molts ja ho tenien entès així, però m’ha cridat l’atenció, i per aquesta raó us en parlo, una teoria que acabo de llegir aquest cap de setmana, segons la qual aquell vell concepte d’amor en certa manera virtual, que va fer forrolla sobretot en l’època d’or del romanticisme, està recuperant-se gràcies a Internet, en el sentit que comunicar-se amb una persona a la qual no veus, no has vist, i probablement, no veuràs mai, és el bany maria ideal per escaldufar amors platònics. Tanmateix, els que abonen aquesta teoria opinen que en Plató ja ho va preveure que això passaria sota la influencia de la Xarxa, tants de segles abans, quan va escriure quelcom que ara es vol fer passar com si fos una profecia: “Parlaré amb el cap tapat perquè, galopant per les paraules, arribi ràpidament fins al final i no em talli, de vergonya, en mirar-te”. Ja us ben asseguro que, com va dir aquell, és ben cert que mai te n’aniràs al llit sense saber-ne una de nova. Doncs, vet-aquí, segons Victòria Bescós, Coordinadora de Multimèdia i Comunicació a la UOC: “la comunicació entre dues persones, podem concloure que és més accessible i fàcil utilitzant Internet que no pas, per exemple, fent contacte al bar. I afegeix que la persona que busca un contacte a través de la Xarxa, en general està més predisposada a parlar i comunicar-se amb el seu interlocutor que no pas les que ho proven de forma presencial”. Què n’opineu de tot plegat? Jo que en aquesta mena de qüestions psicològiques hi pinto poc, però només m'agradaria saber si s'ha valorat el grau de sinceritat d'una comunicació virtual comparada amb una de convencional. Francament, a la meva manera de veure, d’amors platònics no n’han deixat d’existir mai – quants malalts o estudiants, per exemple, no s’han encaterinat de la seva infermera o de la seva mestra, en un moment donat? -, i en dubto molt que Internet hi tingui una influència decisiva en fabricar-ne, fent jocs de paraules entre amor i amistat. Però, en tot cas, en els temps que corren, sempre val més que anem sobrats i ben servits d’amor, encara que sigui platònic, que no pas de guerres, sempre fastigoses i cap de "santa". I si fent un bon ús d’Internet resulta que una simple amistat puja de categoria i frega el platonisme sentimental, donem-ho per bo, que tot ajuda a viure i els sentiments van per lliure.