Follow by Email

divendres, 4 de novembre de 2016

REDISTRIBUCIÓ DE COLLARS ENTRE MARIANISTES, I POCA COSA MÉS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 3 d’octubre de 2016)

● REDISTRIBUCIÓ DE COLLARS ENTRE MARIANISTES, I POCA COSA MÉS- Les expectatives que s’havien abonat aquests darrers dies sobre una remodelació del govern que predisposés a canvis en el tarannà poc dialogant mantingut fins ara, en les qüestions més sensibles que preocupen els ciutadans catalans en particular i els espanyols en general, no em sembla que s’hagin pas confirmat. Ans al contrari. M’atreveixo a pronosticar que no s'evitarà el xoc de trens que caldria estalviar-nos, puix al meu entendre no és cap bona notícia que, en el punt calent en que es troben les relacions institucionals entre Catalunya i Espanya, s’hagi encarregat de gestionar la delicada papereta de buscar vies d'entesa i diàleg a una dogmàtica Advocada de l’Estat, enlloc de destinar-hi a aquesta empresa un polític amb el cul pelat en negociacions complicades. Refer la confiança i la col•laboració entre dues administracions quins interlocutors no es parlen francament des de fa mesos, requereix quelcom més que una senyoreta Rotenmeyer, especialista en jocs de mans, regatejos i anatemes. Tampoc el fet que s’hagi incorporat al gabinet, en un paper secundari, la cartera amb pressupost més esquifit, a l’amiga catalana Dolors Montserrat, em fa la impressió de la torna per fer bonic i, qui sap, si per practicar el català en privat entre consells de ministres, els que hagin de negociar amb els punyeters catalans. Potser el canvi de titular a Foment desencallarà el galimaties de Rodalies, però com que qui té d’abocar-hi els recursos per recuperar tot el manteniment i renovació que fan falta, és el mateix sergent morrut i gasiu – en Montoro –, que ha permès l’incompliment sistemàtic any darrera any de les partides en infraestructures previstes i aprovades en el pressupostos generals, incompliment tan escandalós que segons les Cambres de Comerç catalanes suposa no haver executat ni el 60% de les inversions previstes, no convida certament a l'eufòria.


Per tant, a la meva manera de veure, molt hauria de canviar la pell del ministre d’Hisenda perquè saltéssim d'alegria i destapéssim ampolles de cava per la seva ratificació com a guardià de la Caixa. Finalment, ja veurem si el titular d’Educació sintonitza d’aquí en endavant amb la reclamació catalana de respecte al seu model educatiu d’efectivitat docent contrastada, inclosa la qüestió de la immersió lingüística. Per tot plegat i en una anàlisi d’urgència, permeteu-me que manifesti el meu pessimisme i desengany, dient que si fa o no fa els collars són idèntics malgrat estiguin repartits d’una altra manera, potser per despistar o qui sap si només per crear falses expectatives de diàleg i de bon rotllo, en sintonia amb la filosofia Mariana de que qui dies passa anys empeny. I per acabar, estic impacient per veure quina rectoria es reserva com a recompensa a l’acomiadament del sempre lleial llepaculs de l’ex-ministre de l’interior, passant-se pel forro una vegada més els greuges de la Generalitat i la reprovació de la majoria de partits d’un personatge polític que no es va comportar èticament ni democràtica, fent de perdiguer de polítics catalans sobiranistes, escampant brames i posant medalles a marededéus en pla fatxenda. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada