dimecres, 9 de novembre del 2016

LA SOCIETAT NORD-AMERICANA AL RACÓ DE PENSAR, I L’EUROPEA QUE POSI LA BARBA A REMULLAR.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 9 de novembre de 2016)

● LA SOCIETAT NORD-AMERICANA AL RACÓ DE PENSAR, I L’EUROPEA QUE POSI LA BARBA A REMULLAR.- El que avisava en la reflexió d’ahir vespre que podia passar, ha passat: milions de Trumps festegen la victòria dels “que es fotin!”. Hi havia gent que se’l temia aquest daltabaix, però ningú s’ho creia que es fes realitat el gran disbarat, perquè és deien: “la nostra societat no permetrà que la farsa vagi més enllà i aquest escalfa-braguetes d’en Trump haurà d’empassar-se els insults i les barroeries de milionari fatxenda i prepotent”. Doncs mira, la societat nord-americana per mi ja té ordres d’agenollar-se al racó de pensar perquè l’ha fet grossa; però la resta dels que no s’han deixat ensibornar pel discurs masclista, xenòfob, incendiari i provocador del candidat sense partit també cal que, quan més aviat millor, es preguntin com pot ser que tanta gent se senti tan frustrada, amargada i pràcticament arran del suïcidi com per fer president de la primera potencia mundial a algú que vol capgirar-ho tot al crit de “primer nosaltres!”. No ha parlat de racisme expressament, però no ha deixat de senyalar amb el dit tots els que, en la seva opinió, li fan nosa. No ha renegat obertament de la solidaritat i la col·laboració internacional, però s’ha declarat rabiosament partidari que de les butxaques dels nord-americans no en surti ni un sol dolar per contribuir a la defensa dels seus socis i amics, ni per lluitar contra el canvi climàtic, ni per escalfar cadires en fòrums i clubs internacionals dels quals els nord-americans acabin pagant-ne les misses. “Qui tingui problemes que se’ls resolgui, que nosaltres ja ens sabem espavilar pel nostre compte” – és la seva filosofia de capçalera, renunciant a ficar el nas en cap conflicte del qual no en tregui més que maldecaps i pèrdues. “Qui necessiti que li traguem les castanyes del foc, que ens pagui el servei” – repetia per si algú encara no se n’havia assabentat de les seves intencions.


A la meva manera de veure, però, el problema és que no es tracta d’un fenomen aïllat, d’un furóncol al cul de Nord-Amèrica que se li ha de deixar fer el seu curs sense posar-s’hi nerviós, sinó que el partit dels “que es fotin” està guanyant més militants cada dia i a tot arreu, encalafornats en moviments, espais o plataformes que alimenten la indignació popular pels abusos del sistema, de l’establishment i de les oligarquies de tota mena. La seva ideologia és populista a cara de gos, atiada des de la dreta o des de l’esquerra, tant s’hi val, i fins i tot des dels extrems. Si donem una ullada per Europa, n’identificarem fàcilment la petjada d’aquest llop feixista disfressat amb pell de xai que ja va tenir profetes com Berlusconi i Le Pen, culminant recentment en els ideòlegs del Blexit, passant per tots els partits polítics que fan bandera de la protecció  contra la invasió dels immigrants en busca d’asil, que fugen de la guerra i de la misèria que els establishments armamentistes dels propis països que els foragiten, sembren indiscriminadament arreu, per arrodonir les fortunes de gent com l’inefable Trump, que remenen les tramoies mundials des de darrera el canyer on s’amaguen els terribles “dotze apòstols”, de quina existència alguns ingenus encara en dubten, no obstant  són els que mouen en definitiva, subtilment o barroerament, els fils dels destins de mandingues i poca-robes com nosaltres. Avui a EE.UU. se n’ha viscut un altre capítol d’aquesta decadència d’una societat que deserta dels valors i referents tradicionals perquè no li serveixen de res des que s’ha adonat que són manipulats des del propi sistema perquè serveixin de miratge inútil. I els que en són les víctimes d’aquest encaterinament pervers que, en el millor dels casos només els ofereix canviar pets per merda, encara ho festejaran tirant coets i emborratxant-se fins que es pongui el sol d’aquest dia tan trist. Quan s’adonin del terrible error a que s’han vist abocats, ja no servirà de res anar-se’n cap cots al racó de pensar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada