Follow by Email

dijous, 10 de novembre de 2016

LA DOBLE VARA DE MESURAR

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 10 de novembre de 2016)

● LA DOBLE VARA DE MESURAR .- Tres periodistes del “MUNDO” seran jutjats com imputats per calumniar i atemptar contra l’honor del polític català Xavier Trias, en assegurar que disposava d’un compte corrent a Suïssa on amagava diner a Hisenda. En canvi, el darrer ministre de l’Interior, del qual els seus propis subordinats varen gravar i filtrar una conxorxa continuada per a desacreditar polítics sobiranistes i desestabilitzar el procés independentista en curs, no només no en pagarà cap factura per incórrer en una conducta poc edificant i escassament democràtica, sinó que presidirà com a premi una de les comissions parlamentaries de més rellevància i projecció externa: la d’Assumptes Exteriors. El jutge que ha portat els periodistes a la banqueta dels acusats suposo que no ha tingut cap més remei que actuar d’aquesta manera veient la carretada de fems que el diari madrileny va abocar, en plena campanya electoral, a les portes del Palau de la Generalitat. Potser també ha pesat en la seva decisió, que s'ha adonat que resulta insuportable, inclús pel Job més carregat de paciència, l’esclat cada dos per tres de petards que feien molt de soroll però poca llevada, qüestionant l’honradesa de la classe política i de l’administració pública catalana. Francament, quan des de “goles profundes”, presumptament apeixades amb diners procedents dels “fons de rèptils”, quan a tot el món s’estava reconeixent l’empenta i el coratge d'un país petit com Catalunya per sortir de la crisi amb idees i projectes sostenibles, enlloc de vendre’ns a l’exterior com un exemple de seriositat i d’excel•lència, les males llengües no paraven de presentar-nos més aviat com un país de xoriços incompetents, d’empresaris toca-sons i explotadors, i amb mitja classe política, en especial la sobiranista, sota sospita perpètua d’untar-se els dits.


A la meva manera de veure, però, la qüestió no és si tot estava tan podrit com es volia fer creure, sinó per quina raó la Justícia allargava tant la instrucció dels presumptes casos de corrupció quan hi havia polítics i funcionaris implicats. En cap cas la Justícia hauria de ser lenta, però mantenir la intriga oberta mesos i mesos, estant en molts de casos sota sospita dirigents de la societat civil era tan perniciós per a la democràcia i la convivència com la mateixa corrupció. Com s’explica que el cas Pretoria, per exemple, després de tres anys i escaig d’instrucció i uns quants més d’investigació hagi quedat reduït a una pantomima? Com pot permetre la Justícia en un estat de dret que s’irrompi, en bell mig d’una campanya electoral, amb greus difamacions de corrupció contra un candidat a president o alcalde i aquestes fanfarronades no fossin tallades en sec amb diligència exemplar? Quan previsiblement aquesta primavera s’estigui en plena execució dels primers compassos del full de ruta, el judici oral del cas Palau – set anys i escaig després del seu inici i quatre jutges instructors cremats –, reviurem als titulars dels diaris el presumpte escàndol del finançament il•legal de Convergència, una qüestió que a EE.UU. o Regne Unit ja s’hauria esbargit en mesos. El cas Mercuri no sé com acabarà, però ja va començar malament en permetre, havent-hi secret de sumari, que circulés per les redaccions el dossier complert de la Fiscalia, mentre els imputats i els detinguts se n’havien d’assabentar pel telediari. I del cas Pujol, què en farem? També es deixarà al bany maria per servir-lo a taula quan més interessi políticament? Després d’un temps prudencial d’indagacions per part de la policia judicial, o es tira pel dret si hi ha proves suficients o no es munta un espectacle mediàtic que es desinfli sense pena ni gloria. Un país estomacat per la crisi i per la incertesa, no es mereix polítics corcats, certament, però tampoc una justícia ranca, poc expeditiva i massa permissiva amb els que viuen d'embolicar la troca. I, sobretot, no premia ministres tacats amb una presidència de prestigi o amb una direcció adjunta a Banc Mundial. No sé si amb l’era Trump aquestes qüestions ètiques ja no tindran cap importància o si inclús estaran ben vistes, però tenir vàries vares de mesurar conductes ètiques no porta enlloc de bo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada